Maximí el Traci
emperador del Imperi roma / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.[1]
Nom original | (la) Gaius Iulius Verus Maximinus Thrax |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 173 Tràcia |
Mort | 10 maig 238 (64/65 anys) Aquileia (Itàlia) |
Causa de mort | Homicidi |
Emperador romà | |
20 març 235 – 1r juny 238 ← Alexandre Sever – Pupiè, Balbí → | |
Senador romà | |
Dades personals | |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Lloc de treball | Tràcia Antiga Roma |
Ocupació | polític, soldat |
Període | Alt Imperi Romà |
Professors | Ticià el Jove |
Família | |
Cònjuge | Paulina |
Fills | Màxim Cèsar |
Mare | Ababa (en) |
Maximí va ser el primer emperador d'origen bàrbar i el primer que mai va trepitjar Roma. Segons les descripcions que han arribat fins a nosaltres, destacava per la seva excepcional estatura i envergadura (hom creu que superava els 2 metres d'alçada).[2][3] Se'l considera l'origen de la crisi del segle iii. En iniciar el seu govern es va trobar amb una invasió recent dels germànics alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234) i els va derrotar, amb moltes baixes, a prop de l'actual Baden-Württemberg.
El mateix any de l'accés al tron de Maximí, Udainath Ben Havian o Hairan (Odenat I) va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maximí, escollit emperador per les tropes tot i que anteriorment no havia exercit cap dignitat de rang senatorial o eqüestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exèrcit (era un dels generals més populars, i havia ingressat a les files de la guàrdia de l'emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulència) i va ignorar completament al Senat, que per la seva part se li va mostrar sempre hostil. Durant el seu govern hi va haver freqüents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes.[4]
Maximí va revisar la política complaent d'Alexandre Sever pel que feia referència als cristians i els va declarar de nou enemics del poble. Els va perseguir, i els bisbes de Roma Poncià i el seu successor Anter probablement van morir com a màrtirs.
L'any 236 va aconseguir recuperar el territori dels Agri Decumates, i va començar una guerra contra els dacis (236-238) i contra els sàrmates (237- 238). L'any 237 els perses sassànides van envair novament Mesopotàmia.[4][1]