Maximià
emperador romà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marc Aureli Valeri Maximià (llatí: Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305. Fou cèsar entre el 285 i el 286 i august entre el 286 i el 305. Compartí aquest últim títol amb el seu coemperador i superior, Dioclecià, l'habilitat política del qual complementava perfectament el temperament marcial de Maximià. Es passà la major part del seu regnat en campanya. A finals del 285 reprimí la revolta dels bagaudes a la Gàl·lia.
Per a altres significats, vegeu «Galeri Maximià». |
Moneda amb l'efígie de Maximià | |||||||||||||||||||||||||
Nom original | (la) Marcus Aurelius Valerius Maximianus Herculius | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | llatí: Marcus Aurelius Valerius Maximianus Herculius Augustus 240 (Gregorià) Sírmium | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 310 (69/70 anys) Marsella | ||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | Suïcidi | ||||||||||||||||||||||||
52è emperador de l'Imperi Romà | |||||||||||||||||||||||||
286-305 (amb Dioclecià) – 307-310 | |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Religió | Religió de l'antiga Roma | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||||
Període | Baix Imperi Romà | ||||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||||
Títol | Emperador romà | ||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Eutròpia | ||||||||||||||||||||||||
Fills | Maxenci Fausta Teodora (adoptada) | ||||||||||||||||||||||||
Pares | valor desconegut i Dioclecià i valor desconegut | ||||||||||||||||||||||||
Germans | Dioclecià i Carausi | ||||||||||||||||||||||||
|
Després d'una abdicació acordada amb el seu col·lega, va tornar a proclamar-se emperador el 307 per ajudar el seu fill Maxenci a assolir la successió. Va passar la major part del seu regnat lluitant a les fronteres de la part de l'imperi assignada, occident, en diferents punts: Gàl·lia, Germània, Hispània i Àfrica. La defensa de Britànnia la va confiar al seu gendre Constanci. Un cop instaurat el seu fill en el tron, no es va voler retirar i va ser perseguit per diversos bàndols fins que va optar pel suïcidi.