Mecànica celeste
From Wikipedia, the free encyclopedia
La mecànica celeste[1] és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes. Estudia el moviment de dos cossos, conegut com a problema de Kepler,[2] el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits i el càlcul de les òrbites d'estels i asteroides. Durant segles s'havien utilitzat en exclusiva els principis de la física coneguts com a mecànica clàssica[3] (Llei de la gravitació universal d'Isaac Newton),[4] però això va canviar en aparèixer la nova teoria de la gravitació, la relativitat general d'Albert Einstein del 1919[5] que, a diferència de la mecànica newtoniana, explicava el fenomen de l'avançament del periheli de Mercuri.