Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent,[1][2] tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.[n. 1][3][4] Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.[5]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Mercè Rodoreda i Gurguí Rodoreda en una foto d'estudi feta a Ginebra el decenni de 1960. |
|
Naixement | 10 octubre 1908 Barcelona |
---|
Mort | 13 abril 1983 (74 anys) Girona |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de fetge ) |
---|
Sepultura | Cementiri de Romanyà de la Selva |
---|
|
|
|
|
|
Formació | Liceu Dalmau de Barcelona (1931–1934) Escola Menéndez Pelayo (1915–1916) |
---|
|
Camp de treball | Literatura |
---|
Ocupació | escriptora, poetessa, novel·lista, esperantista |
---|
Activitat | 1930 – |
---|
Ocupador | Revista de Catalunya (1947–) Comissariat de Propaganda (1937–1939) La Publicitat (1935–1939) Institució de les Lletres Catalanes |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Novel·la, poesia i conte |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Joan Gurguí (1928–1937) |
---|
Parella | Armand Obiols (1939–1971) |
---|
Fills | Jordi Gurguí i Rodoreda ( ) |
---|
Pares | Andreu Rodoreda i Sallent i Montserrat Gurguí i Guàrdia |
---|
Premis - (1987) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra La mort i la primavera
- (1982) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra Quanta, quanta guerra...
- (1981) Premi de la Crítica de narrativa catalana, per l'obra Viatges i flors
- (1981) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra Viatges i flors
- (1980) Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- (1980) Premi Ciutat de Barcelona, per l'obra Viatges i flors
- (1976) Premi Lletra d'Or, per l'obra Mirall trencat
- (1969) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, per l'obra El carrer de les Camèlies
- (1968) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra La meva Cristina i altres contes
- (1967) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra El carrer de les Camèlies
- (1965) Premi Sant Jordi de novel·la, per l'obra El carrer de les Camèlies
- (1957) Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, per l'obra Vint-i-dos contes
- (1956) Premi Joan Santamaria
- (1949) Mestra en Gai Saber
- (1948) Flor Natural
- (1947) Flor Natural
- (1937) Premi Joan Crexells de narrativa, per l'obra Aloma
|
|
|
Lloc web | mercerodoreda.cat |
---|
|
Tanca
La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la. Pòstumament, se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura:
« |
Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.[6] |
» |
— Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat |