Mesó D - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Mesó D.

Mesó D

De Viquipèdia

Mesó D
ClassificacióMesó, Bosó i hadró Modifica el valor a Wikidata
Isoespín0,5 Modifica el valor a Wikidata

El mesó D és la partícula més lleugera que conté quaks c o quark encant.[1][2] Sovint s'estudien per investigar les interaccions febles. Abans del 1986, els mesons D que també contenen un quark s o quark estrany (Ds) s'anomenaven "mesons F".

Introducció

Els mesons D van ser descoberts el 1976 al detector Mark I a l'accelerador linear de Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.

Com els mesons D són els mesons més lleugers que contenen un quark c (o el seu anti-quark), quan decauen han de canviar aquest quark per un altre quark d'una altra família. Aquest decaïment involucra un canvi en el nombre quàntic de l'estranyesa i per tant només es pot produir mitjançant la interacció feble. En aquests desintegracions, el quark encant generalment canvia a un quark estrany mitjançant l'intercanvi d'una partícula W i per tant, els mesons D decauen preferentment en un Kaó o en un pió.[2]

Llistat de mesons D

Mesons D
Nom de la partícula Símbol de la partícula Símbol de la antipartícula Quarks de valència [3] Massa en repòs (MeV/c2) I JPC S C B' Vida mitjana (s) Modes de decaïment més freqüents ( > 5 %)
Mesó D [4] 1.869,62±0,20 1/2 0 0 +1 0 1,040±0,007×10−12
Modes de decaïment de
Mesó D [5] 1.864,84±0,17 1/2 0 0 +1 0 4,101±0,015×10−13
Modes de decaïment de
Mesó D estrany [6] 1.968,47±0,33 0 0 +1 +1 0 5,00±0,07×10−13
Modes de decaïment de
Mesó D excitat [7] (2010) (2010) 2.010,27±0,17 1/2 1 0 +1 0 6,9±1,9×10−21
[a]
+
+
Mesó D excitat [8] (2007) (2007) 2.006,97±0,19 1/2 1 0 +1 0 >3,1×10−22
[a]
+
+

[a] ^ El grup PDG reporta les amplades de les resonàncies (Γ). Aquí s'en mostra la seva conversió τ = ħ/Γ.

Exemples de decaïment



Referències

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Mesó D
Listen to this article