Metàstasi - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Metàstasi.

Metàstasi

De Viquipèdia

Infotaula de malaltiaMetàstasi

Tall del fetge, mostrant molts nòduls procedents d'un càncer de pàncrees
Tipussecondary neoplasm (en) Tradueix i neoplàsia modifica
Especialitatoncologia modifica
Recursos externs
DiseasesDB28954
MedlinePlus002260
MeSHD009362 modifica
UMLS CUIC2939420 modifica

Metàstasi (grec: desplaçament, μετά=següent + στάσις=lloc, plural: metastases)[1] és l'extensió d'una malaltia d'un òrgan o part a un altre òrgan o part no adjacent. Només els tumors malignes i les infeccions tenen la capacitat de metastatitzar.[2]

Les cèl·lules canceroses tenen la capacitat de desprendre's o filtrar-se des d'un tumor primari, entrar als vasos limfàtics o sanguinis, circular pel torrent sanguini, i assentar-se i créixer en teixits sans de qualsevol part del cos. La metàstasi és un dels tres signes de malignitat (en contrast amb els tumors benignes).[3] La majoria de neoplàsies poden metastatitzar, encara que en diversos graus, existint només unes poques excepcions, com el glioma o el carcinoma de cèl·lules basals que mai metastatitzen.[3]

Quan les cèl·lules tumorals metastatitzen, el nou tumor s'anomena tumor secundari o metastàtic, i les cèl·lules són histològicament iguals a les del tumor original. Això vol dir que, si per exemple un càncer al pit (càncer de mama) metastatitza (passa) al pulmó, les cèl·lules del tumor secundari seran cèl·lules provinents del tumor al pit. En aquest cas, el tumor s'anomenaria càncer de mama metastàtic i no càncer de pulmó.

Fisiopatologia

Els tumors metastàtics són molt comuns en les últimes etapes del càncer. La propagació de metàstasis pot produir-se a través de la sang o els limfàtics o per ambdues vies. Els llocs més comuns per a les metàstasis que es produeixen són els pulmons, el fetge, el cervell i els ossos.[4]

Factors que intervenen

Sembla ser que la molècula d'adhesió cel·lular L1 hi tindria un paper rellevant.[5]

Rutes

Lloc de metàstasis pels càncers més habituals
Lloc de metàstasis pels càncers més habituals

La metàstasi es disseminen per les següents quatre rutes:

Transceliòmica

La disseminació d'una malignitat a les cavitats del cos pot produir-se penetrant la superfície dels espais peritoneals, pleurals, pericàrdics o subaracnoïdals. Per exemple, els tumors ovàrics es poden estendre de manera transperitoneal a la superfície del fetge.

Limfàtica

La disseminació limfàtica permet el transport de cèl·lules tumorals als ganglis limfàtics regionals prop del tumor primari i, finalment, a altres parts del cos.

Hematògena

Aquesta és una ruta típica de metàstasi per als sarcomes, però també és la ruta preferida per a determinats tipus de carcinoma, com el carcinoma de cèl·lules renals originat pel ronyó. A causa de les seves parets més primes, les venes són més freqüentment envaïdes que les artèries, i la metàstasi sol seguir el patró del flux venós. És a dir, la disseminació hematògena sovint segueix patrons diferents en funció de la ubicació del tumor primari. Per exemple, el càncer colorectal s'estén principalment a través de la vena porta al fetge.

Canalicular

Alguns tumors, especialment els carcinomes, poden metastatitzar al llarg d'espais anatòmics canaliculars. Aquests espais inclouen, per exemple, els conductes biliars, el sistema urinari, les vies respiratòries i l'espai subaracnoïdal.

Galeria

  • Tall coronal d'un húmer mostrant una metàstasi força estesa.
    Tall coronal d'un húmer mostrant una metàstasi força estesa.
  • Gangli limfàtic amb reemplaçament gairebé complet per melanoma metastàtic. El pigment marró és la deposició focal de la melanina.
    Gangli limfàtic amb reemplaçament gairebé complet per melanoma metastàtic. El pigment marró és la deposició focal de la melanina.
  • Tomografia computada de metàstasis hepàtiques múltiples (imatges arrodonides i més fosques del fetge, situat a l'esquerra de la imatge)
    Tomografia computada de metàstasis hepàtiques múltiples (imatges arrodonides i més fosques del fetge, situat a l'esquerra de la imatge)

Referències

  1. «metàstasi». Diccionari.cat. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 novembre 2017].
  2. «metàstasi». DIEC2. Institut Estudis Catalans. [Consulta: 12 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 Kumar, Vinay et al. Robbins and Cotran pathologic basis of disease. 7a ed. Filadèlfia: Elsevier Saunders, 2005. ISBN 978-0-7216-0187-8.. 
  4. «Metastatic Cancer: Questions and Answers». National Cancer Institute. [Consulta: 28 agost 2008].
  5. Ganesh, Karuna; Basnet, Harihar; Kaygusuz, Yasemin; Laughney, Ashley M.; He, Lan «L1CAM defines the regenerative origin of metastasis-initiating cells in colorectal cancer». Nature Cancer, 1, 1, 2020-01, pàg. 28–45. DOI: 10.1038/s43018-019-0006-x. ISSN: 2662-1347 [Consulta: 15 gener 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metàstasi
Informació mèdica


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Metàstasi
Listen to this article