Miguel Littín - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Miguel Littín.

Miguel Littín

De Viquipèdia

Infotaula de personaMiguel Littín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1942 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Palmilla (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Xile Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuionista, director de cinema, productor de cinema i actor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0514493 Allocine: 273 Allmovie: p99913 Modifica els identificadors a Wikidata

Miguel Littín Cucumides (Palmilla, província de Colchagua, 9 d'agost de 1942) és un premiat director de cinema, televisió, guionista i escriptor xilè d'orígens palestí i grec.

Biografia

Descendent d'immigrants àrabs i grecs, va estudiar a l'Institut Regional Federico Errázuriz (IRFE) de Santa Cruz, i després va estudiar teatre a l'Escola d'Art Dramàtic de la Universitat de Xile i va treballar com a director de televisió en el canal de la seva alma mater.[1]

En 1963 va començar a treballar en cinematografia com a assistent de direcció de Yo tenía un camarada, la primera pel·lícula de Helvio Soto, director amb quitambé va col·laborar com a actor en la cintes El analfabeto (1965), Ana (del mateix any) i Mundo mágico (aquest últim, un episodi del llargmetratge El ABC del amor, de 1966).[1]

Debutà com a director amb Por la tierra ajena (1965). Aquest film, basat en una cançó de Patricio Manns, aborda el tema de la pobresa i la infància amb una estètica influenciada per Dziga Vertov en el muntatge de Fernando Bellet.[1]

La seva consagració va arribar quatre anys més tard, amb el seu primer llargmetratge amb El Chacal de Nahueltoro. Memoria Chilena destaca que "la pel·lícula va impactar a Xile no sols en termes de taquilla, sinó també en termes socials i polítics. En l'obra, Littín denúncia la marginalitat de la pagesia i l'absurd accionar de la justícia".[2]

En 1971, quan Salvador Allende va assumir el poder, va designar a Littín president del directori de l'empresa estatal Chilefilms.[2] Durant aquests anys del govern de la Unitat Popular, juntament amb la feina de casa executives, va realitzar alguns documentals i el llargmetratge La tierra prometida, que seria acabada i estrenada a l'exili.[3]

Arran del Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 —que, encapçalat pel general Augusto Pinochet va enderrocar al president socialista Salvador Allende— i l'establiment de la posterior dictadura, va haver de sortir exiliat aquest mateix any, primer a Mèxic i posteriorment a Espanya.

En 1976 va guanyar el Premi Ariel a la millor direcció per la seva pel·lícula Actas de Marusia (1975) i va ser nominat dues vegades en el Festival Internacional de Cinema de Canes al guardó de la millor pel·lícula per aquesta cinta i El recurso del método (1978), i als Oscar corresponents a 1975 i 1982 com millor pel·lícula estrangera, per la primera i Alsino y el cóndor, produccions de Mexic i Nicaragua, respectivament.[4][5]

En 1985 Littín va tornar clandestinament a Xile per a filmar una crònica sobre la dictadura que es va dir Acta general de Chile i va ser estrenada a l'any següent. Aquest documental va inspirar a Gabriel García Márquez a escriure Las aventuras de Miguel Littín clandestino en Chile, llibre que es va transformar ràpidament en un supervendes.

Posteriorment, va retornar a la temàtica llatinoamericana amb Sandino de 1991 i tes anys més tard va dirigir Los náufragos.

En 2000 va reprendre l'estil d'epopeia popular amb Tierra del Fuego.

Nou anys després va estrenar Dawson. Isla 10, documental basat en les memòries homònimes de Sergio Bitar sobre aquest famós camp de concentració xilè.

Littín fa ús de la paraula durant una trobada amb la presidenta Bachelet en 2013
Littín fa ús de la paraula durant una trobada amb la presidenta Bachelet en 2013

Ha escrit dues novel·les —El viajero de las 4 estaciones (1990), la història del seu avi matern grec, i El bandido de los ojos transparentes (1999)—, aaixí com també els guions de diverses de les seves pel·lícules.

Littín va ser alcalde de Palmilla, la seva ciutat natal, durant el període 1992-1994 i reelegit per al període 1996-2000.

Miguel Littín és el clàssic exemple del cineasta compromès i militant, tot i que mai va pertànyer a cap partit polític, buscant narrar les aventures i sofriments del poble xilè i llatinoamericà.[6]

Va ser director acadèmic a la Escuela de Cine de Chile[7] i en 2016 va assumir la direcció de l'Institut d'Alts Estudis Audiovisuals a la Universitat d'O'Higgins, a Rancagua..[1]

Pel·lícules

Littín presenta Los náufragos al FICVIÑA 1994.
Littín presenta Los náufragos al FICVIÑA 1994.
Any Títol
1965 Por la tierra ajena
1969 El Chacal de Nahueltoro
1971 Compañero Presidente (documental)
1973 La tierra prometida
1974 Actas de Marusia
1978 El recurso del método
1980 La viuda de Montiel
1981 Alsino y el cóndor
1986 Acta general de Chile (documental)
1989 Sandino
1994 Los náufragos
1998 El duelo
1998 Aventureros del fin del mundo
1999 Cinco marineros y un ataúd verde
2000 Tierra del Fuego
2002 Crónicas palestinas (documental)
2002 El abanderado
2005 La última Luna
2009 Dawson. Isla 10 (documental)
2014 Allende en su laberinto

Premis

Any Pel·lícula Esdeveniment Premi/Categoria
1976 Actas de Marusia Premi Ariel Ariel d'Or-Millor pel·lícula
Ariel Millor Guió
Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Colón d'Or-Públic
1980 La viuda de Montiel Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Colón d'Or
1983 Alsino y el cóndor Festival Internacional de Cinema de Moscou Sant Jordi d'Or
1986 Acta general de Chile Festival Internacional de Cinema de Venècia Premi Fipresci (menció honorígica)
Medalla d'Or del Senat italià
Premi «Espai lliure de l’Autor»
1994 Los náufragos Festival de Cinema de Cartagena Kikito d'Or al millor Guió
2005 La última Luna Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Colón de Plata al millor director
2006 La última Luna Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias India Catalina d'Or

Nominacions

Premis Oscar
Any Categoría pel·lícula Resultat
1975 Millor pel·lícula estrangera Actas de Marusia Candidat[8]
1982 Millor pel·lícula estrangera Alsino y el cóndor Candidat
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria pel·lícula Resultat
1976 Palma d'Or Actas de Marusia Candidat
1978 Palma d'Or El recurso del método Candidat
Festival Internacional de Cinema de Berlín
Any Categoria pel·lícula Resultat
1970 Ós d'Or El Chacal de Nahueltoro Candidat
1980 Ós d'Or La viuda de Montiel Candidat
Altres
Premi Festival Any pel·lícula
Sant Jordi d'Or Festival Internacional de Cinema de Moscou 1973 La tierra prometida
Ariel d'Or Premis Ariel 1979 El recurso del método
Kikito d'Or Festival Internacional de Cinema de Gramado 1995 Los náufragos
Colón d'Or Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva 2005 La última Luna
Sant Jordi d'Or Festival Internacional de Cinema de Moscou 2005 La última Luna

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Breve biografía de Littín, catàleg virtual de la Cineteca de la Universitat de Xile, s/f; acceso 27.8.2019
  2. 2,0 2,1 «Cine chileno en el exilio (1973-1983): Miguel Littín», Memoria Chilena, s/f; acceso 27.8.2019
  3. «8th Moscow International Film Festival (1973)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2013. [Consulta: 3 gener 2013].
  4. El Mercurio. «Espectáculos - Claudio Miranda: El otro chileno que marcará presencia en la gala», 11-01-2013. [Consulta: 24 febrer 2013].
  5. IMDb. «Miguel Littin - Awards» (en anglès). www.imdb.com, 2013. [Consulta: 4 abril 2013].
  6. «The 55th Academy Awards (1983) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 13 octubre 2013].
  7. «12th Moscow International Film Festival (1981)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 d'abril de 2013. [Consulta: 21 gener 2013].
  8. «The 48th Academy Awards (1976) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 18 març 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Littín
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Miguel Littín
Listen to this article