Mikhaïll Vassílievitx Nésterov, en ciríl·lic: Михаил Васильевич Нестеров (Ufà, Imperi Rus, 31 de maig de 1862 - Moscou, 18 d'octubre de 1942), va ser un pintor rus, el representant més destacat del simbolisme religiós al seu país.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 maig 1862 (Julià) Ufà (Rússia) |
| Mort | 18 octubre 1942 (80 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Religió | Església ortodoxa |
| Formació | Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou Acadèmia Imperial de les Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintor, filòsof |
| Partit | Unió del Poble Rus |
| Gènere | Pintura d'història, paisatge, art sacre, pintura de gènere i retrat |
| Moviment | Simbolisme rus |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Va rebre classes de Pàvel Txistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i més tard es va unir al grup de pintors realistes russos autodenominats els Peredvíjniki. La seva obra La visió del jove Bartomeu (1890-91), on plasma la conversió de Sergi de Ràdonej, és considerada com l'inici del simbolisme rus i la seva primera obra mestra. De 1890 a 1910, Nésterov va residir a Kíev i a Sant Petersburg, ciutats on va pintar frescos a la Catedral de Sant Vladímir (Kíev) i a l'església del Salvador sobre la Sang Vessada (Sant Petersburg). El 1910 es va instal·lar a Moscou, on va passar la resta de la seva vida treballant per al Convent de Santa Marta i Santa Maria (Marfo-Marïinski). Fidel devot de l'Església Ortodoxa russa, no va donar suport a la Revolució d'Octubre de 1917 ni hi va simpatitzar, però va romandre a la Unió Soviètica fins a la seva mort.
A part de les seves obres d'assumpte religiós, va ser un retratista excel·lent, encara que no va abordar aquest gènere fins al 1906, ja en plena maduresa.[1] Entre d'altres personalitats, va pintar Ivan Ilín, Ivan Pàvlov, Otto Schmidt, Vera Múkhina o Pàvel Florenski.
Algunes de les obres mestres de Mikhaïl Nésterov es conserven al Museu Rus de Sant Petersburg i a la Galeria Tretiakov de Moscou.
Galeria
Filòsofs (Pàvel Florenski i Serguei Bulgàkov), 1917; Galeria Tretiakov, Moscou
La visió del jove Bartomeu (1890); Galeria Tretiakov, Moscou
Notes
Bibliografia
Vegeu també
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
