Milà I de Sèrbia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Milà I de Sèrbia (serbi: Милан Обреновић) (Mărășești, 22 d'agost de 1854 - Viena, 29 de gener de 1901 (Julià)) va ser el sobirà de Sèrbia de 1868 a 1889, primer com a príncep (1868-1882), posteriorment com a rei (1882-1889).
Nom original | (sr) Милан Обреновић |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 agost 1854 Mărășești (Principat de Moldàvia) |
Mort | 29 gener 1901 (Julià) (46 anys) Viena |
Causa de mort | Pneumònia |
Sepultura | monestir de Krušedol 45° 07′ 09″ N, 19° 56′ 24″ E |
Monarca | |
Dades personals | |
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia i cristianisme ortodox |
Formació | Liceu Louis-le-Grand |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Participà en | |
17 novembre 1885 | Batalla de Slivnitsa |
Altres | |
Títol | Rei |
Família | Dinastia Obrenović |
Cònjuge | Natalia Obrenović (1875–) |
Parella | Artemiza Hristić (en) |
Fills | Alexandre I de Sèrbia ( Natalia Obrenović) George Obrenovic ( Artemiza Hristić (en) ) Alexandre I de Sèrbia ( Natalia Obrenović) |
Pares | Miloš Obrenović (en) i Marija Obrenović |
Premis | |
Era fill de Miloš Obrenović (mort el 20 de novembre de 1861) i de Marija Obrenović (morta el 16 de juliol de 1876) net, per part de pare, del príncep Efren Obrenović, cosí, per tant, del príncep Mihailo III (1823-1868), el qual, no havent tingut successió del matrimoni amb Júlia Hunyady, adoptà Milà, i el 1864 l'envià a París perquè rebés una perfecta instrucció. Allà el jove príncep assistí a les classes que es donaven al Liceu de Lluís el Gran, però en ser assassinat el seu protector Miquel III, que regia els destins de Sèrbia, el portaren a Belgrad. Proclamat príncep de Sèrbia per la Skupština (Parlament Serbi), se'l consagrà com a tal el 5 de juliol de 1868, i com que encara era menor d'edat, es creà un Consell de Regència del qual en formaren part Jovan Ristić, Milivoje Blaznavac i Jovan Gavrilović, i aquest Consell exercí el Poder executiu.