Miloš Obrenović
From Wikipedia, the free encyclopedia
Miloš Obrenović (serbi: Милош Обреновић) (Gornja Dobrinja, 7 de març de 1780 (Julià) - Belgrad, 14 de setembre de 1860 (Julià)) ciríl·lic serbi: Милош Обреновић; 18 de març de 1780 - 26 de setembre de 1860) va néixer Miloš Teodorović (Милош Теодоровић), príncep de Sèrbia de 1815 a 1839 i de 1858 a 1860. Participà en el Primer aixecament serbi i va liderar els serbis en el segon aixecament serbi i va fundar la Casa d'Obrenović. Sota el seu govern, Sèrbia es va convertir en un principat autònom dins de l'Imperi otomà. Príncep Miloš va dictaminar autocràticament, refusant-se permanentment de compartir el poder. Durant el seu mandat, va ser l'home més ric de Sèrbia i un dels més rics dels Balcans.[1][2][3]
Nom original | (sr) Милош Обреновић |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (sr-ec) Милош Теодоровић 7 març 1780 (Julià) Gornja Dobrinja (Imperi Otomà) |
Mort | 14 setembre 1860 (Julià) (80 anys) Belgrad (Principat de Sèrbia) |
Sepultura | St. Michael's Cathedral (en) 44° 49′ 05″ N, 20° 27′ 08″ E |
Membre de Filikí Etería | |
Dades personals | |
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia |
Color de cabells | Negre |
Activitat | |
Ocupació | governant, revolucionari |
Membre de | |
Altres | |
Títol | Kniaz |
Família | Dinastia Obrenović |
Cònjuge | Ljubica Vukomanović (en) (1805–) |
Fills | Milan Obrenović II (en) , Petrija Obrenovic, Princess of Serbia (en) , Savka Obrenovic, Princess of Serbia (en) , Gabriel Obrenovic, Prince of Serbia (en) , Mihailo III Obrenović, Tudor Obrenovic, Prince of Serbia (en) , Marija Obrenovic, Princess of Serbia (en) |
Pares | Todor Mihailovic (en) i Višnja Urošević (en) |
Germans | Jevrem Obrenović (en) , Milan Obrenović (en) i Jovan Obrenović (en) |
Premis | |
Fill del camperol Tescho (Teodor), que s'havia casat amb Vischnja la qual era vídua d'Obrens von Brusnica, serví, en qualitat de servent, junt amb els seus germans Jovan i Jevrem a casa dels seus germanastres Jakov i Milà, i el 1804 s'adherí al moviment revolucionari dels serbis acabdillats per György Czerny. En morir el seu germanastre Milà, el qual era comandant en cap dels districtes de Rudnik, Poschega i Uschice, fou el seu successor i afegí al seu nom, Miloš, el d'Obrenović.
En una invasió dels turcs el 1813, resistí tan valerosament i assolí tal superioritat, que obligà l'enemic a concedir una amnistia general i a ell la dignitat de príncep dels districtes de Poschega, Kragujevac i Rudnik. El 1815 Sèrbia es revoltà de nou comandada per Miloš. Al signar-se la pau el 1816 fou reconegut cap de Sèrbia pels turcs i després d'ordenar la mort de Czerny (6 de novembre de 1817), fou elegit príncep de Sèrbia pels knesos i l'alt clero. El 1827 l'Assemblea Nacional sèrbia, reunida Kragujevac ratificà el dret hereditari a favor de la seva família i ho confirmà el sultà el 15 d'agost de 1830.[4] El 1834 prengué el títol d'Altesa.