Mines de Gavà
jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer,[1] és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona). Es tracta del conjunt de mines en galeria més extens i antic d'Europa i l'únic neolític dedicat a l'extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments corporals. Té una extensió de 200 hectàrees on s'han localitzat més d'un centenar de mines, sense descartar que n'hi hagi més.[2] Durant les èpoques ibèrica i romana i durant l'edat mitjana les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de ferro.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Entitat territorial administrativa | Gavà (Baix Llobregat) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 12 juny 1996 | |||
Identificador | RI-55-0000106 | |||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | zona arqueològica | |||
Codi BCIN | 2012-ZA | |||
Codi BIC | RI-55-0000106 | |||
Id. IPAPC | 2509 | |||
Història | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Període | neolític i ibers | |||
Excavacions | Des del 1978 | |||
Troballa arqueològica | Mines, Venus de Gavà, crani trepanat, mineral i ornaments de variscita, utillatge miner, ceràmica de boca quadrada, collaret de corall vermell, làmines d'obsidiana, sílex melat | |||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà | |||
El 1996 el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Museu de Gavà acull les restes trobades i exposa les peces més singulars, com la Venus de Gavà o el crani trepanat.