Miraj Sènior fou un estat tributari protegit de l'Índia a l'agència del País Maratha Meridional i després a l'agència de Kolhapur (oficialment agència de Kolhapur i del País Maratha Meridional),a la presidència de Bombai, amb una superfície de 886 km² (el 1901 apareix com 1.033 km² però segurament és un error, ja que 880 km² són donats el 1881 i 886 km² el 1931), format per tres divisions: un grup de pobles a la vall del Kistna; un grup de pobles al sud del districte de Dharwar; i un grup de pobles al mig del districte de Sholapur. L'estat estava format per cinc ciutats i 59 pobles, sent la principal ciutat Miraj (ciutat) amb 18.425 habitants, que era la capital, seguida de Lakshmeshwar (12.860). La població el 1872 era de 82.201 habitants, el 1881 de 69.732, el 1901 de 81.467 i el 1931 de 93.957, dels quals prop de 70.000 eren hindús, més de 8000 musulmans, i quasi 4000 jainistes. La zona més rica i fèrtil era la regada pel riu Kitsna; el clima en general era sec i molt calorós del març al maig. Els productes principals eren el mill, blat, canya de sucre i cotó, i les principals produccions teixits de cotó i instruments musicals.