Mitchell Leisen (Menominee, Michigan 6 d'octubre de 1898, - Los Angeles, 28 d'octubre de 1972) va ser un productor i director de cinema estatunidenc.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1898 Menominee (Michigan) |
| Mort | 28 octubre 1972 (74 anys) Woodland Hills (Estats Units d'Amèrica) |
| Sepultura | cementiri Chapel of the Pines |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, dissenyador de vestuari, productor de cinema, director de cinema, guionista |
| Activitat | 1920 - |
Premis | |
      | |
Biografia
Després d'estudiar la carrera d'Arquitectura va treballar com a dissenyador d'interiors abans d'iniciar el 1919 la seva trajectòria cinematogràfica. Les seves primeres tasques cinematogràfiques van ser com a dissenyador de vestuari, decorador i dissenyador de producció per a pel·lícules de Cecil B. DeMille, Raoul Walsh, Allan Dwan o Ernst Lubitsch, i nominat a l'Oscar per la seva direcció artística gràcies al seu treball en el film de DeMille Dynamite.
Però el seu debut com a director no arribaria fins al 1933 amb Cradle Song, un drama protagonitzat per Dorothea Wieck i Evelyn Venable. A partir d'aquest moment, el nom de Leisen es va començar a relacionar amb les grans melodrames, les comèdies romàntiques i les comèdies screwball. Una de les seves obres més reconegudes va ser l'adaptació de l'obra d'Alberto Casella Death Takes a Holiday (1934) amb Fredric March i Evelyn Venable, així com Midnight (1939) o Hold Back the Dawn (1941), aquestes dues últimes amb guió de Billy Wilder. Easy Living (1937), protagonitzada per Jean Arthur i amb guió de Preston Sturges va ser un altre gran èxit del director.
Durant la dècada dels 40, Liesen va seguir gaudint dels seus moments de fama en el cinema. Aixeca't, amor meu (1940), amb Claudette Colbert i Ray Milland, Record d'una nit (1940), el seu primer títol com a productor amb Barbara Stanwyck i Fred MacMurray com a parella protagonista, Take a Letter, Darling (1942), amb Rosalind Russell i MacMurray o La vida íntima de Jody Norris (1946), pel·lícula escrita per Charles Brackett que li va valer un Oscar a Olivia de Havilland, van ser alguns dels films més destacats en la carrera de Mitchell Leisen. En la dècada dels 50, Leisen abandonaria el cinema per dedicar-se a la televisió amb alguna aparició residual.
Filmografia
Enllaços externs
- Mark Rappaport sobre Leisen (anglès)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
