Model atòmic de Bohr
model clàssic de l'àtom / From Wikipedia, the free encyclopedia
El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms,[cal citació] proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.[1] El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. En aquestes òrbites els electrons no emeten energia, contradient la teoria electromagnètica, i el seu moment angular és un nombre sencer de vegades la constant de Planck dividida per . Els electrons poden canviar d'òrbita absorbint o emetent energia de forma discreta (teoria quàntica de Planck) en forma de fotons d'energia , amb la freqüència de la radiació (teoria d'Einstein de constitució corpuscular de la llum). Aquesta energia és la diferència d'energies entre dues òrbites.
El model de Bohr és un model de transició entre la mecànica clàssica i la mecànica quàntica. El moviment dels electrons es descriu mitjançant conceptes de mecànica clàssica i l'energia de les òrbites estacionàries i l'absorció i emissió d'energia mitjançant conceptes quàntics. En el seu moment tingué un gran èxit amb l'àtom d'hidrogen perquè pogué explicar molt bé les observacions experimentals (energia d'ionització, espectre atòmic, estabilitat) i predir noves línies espectrals. Fou la primera explicació teòrica d'un fenomen que no pot explicar la física clàssica, els espectres atòmics. Tanmateix no aconseguí explicar espectres d'àtoms més complexos que els hidrogenoides (àtoms amb un sol electró).