Model d'elements distribuïts
assumeix que els atributs del circuit (resistència, capacitat i inductància) es distribueixen contínuament per tot el material del circuit. / From Wikipedia, the free encyclopedia
En enginyeria elèctrica, el model d'elements distribuïts o model de línia de transmissió dels circuits elèctrics assumeix que els atributs del circuit (resistència, capacitat i inductància) es distribueixen contínuament per tot el material del circuit. Això contrasta amb el model d'elements agrupats més comú, que suposa que aquests valors s'agrupen en components elèctrics que s'uneixen per cables perfectament conductors. En el model d'elements distribuïts, cada element del circuit és infinitesimament petit i no se suposa que els elements de connexió dels cables són conductors perfectes; és a dir, tenen impedància. A diferència del model d'elements agrupats, assumeix un corrent no uniforme al llarg de cada branca i una tensió no uniforme al llarg de cada cable.[1]
El model distribuït s'utilitza quan la longitud d'ona es fa comparable a les dimensions físiques del circuit, fent que el model agrupat sigui inexact. Això passa a freqüències altes, on la longitud d'ona és molt curta, o en línies de transmissió de baixa freqüència, però molt llargues, com les línies elèctriques aèries.[2]