Modest Urgell i Inglada
pintor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919),[1] també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català. La seva herència artística deixa molts paisatges, marines i esglésies situats en atmosferes melancòliques, condicionats per la tria dels colors i l'estat anímic del pintor. En les seves obres s'hi pot veure la influència de Joaquim Vayreda, dels diferents moviments artístics coetanis de l'art europeu especialment a París, com el Romanticisme, al costat dels ambients creats per Edgar Allan Poe.
Urgell al seu estudi | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Modest Urgell i Inglada 13 juny 1839 Barcelona |
Mort | 3 abril 1919 (79 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | pintor, escriptor |
Alumnes | Joan Miró i Ferrà |
Família | |
Cònjuge | Eleonor Carreras Torrescasana |
Fills | Ricard Urgell i Carreras |
Premis 1898- Primera medalla a l'Exposició d'Art de Barcelona amb Lo de sempre | |
Obres destacables | |
Urgell fou reconegut com a pintor tan internacionalment com al país: així ho proven les diverses exposicions a París, Brussel·les, Múnic i altres llocs com Madrid, Olot, Girona i Barcelona. A més del reconeixement com artista, en la seva etapa com a professor de paisatge a l'Escola de la Llotja va influenciar diversos artistes, entre els quals destaquen Pablo Picasso, Joan Miró i Hermen Anglada Camarasa.
A més d'artista, Urgell també va destacar com a actor i va escriure obres que recullen les seves vivències i l'ambient de les classes populars. Com a autor teatral no va tenir tant èxit com la seva pintura però tot i així va merèixer l'elogi ser admirat per Narcís Oller, l'il·lustre literat català. D'entre les seves obres destaquen Turbonada (1870), Lluny dels ulls (1898) i Un terròs de sucre (1898) entre d'altres.
Va ser el fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya[2] que feia les seves reunions a la famosa Sala Parés. En aquest lloc, l'artista barceloní mostrava la seva part més íntima. Entre els diferents amics que assistien a aquelles reunions trobem Enric Galwey que el defineix com una persona que explicava anècdotes interessants, casos graciosos i que el reconeixia com un clar representant de l'època del romanticisme.