Monòcit
varietat de leucòcit agranular / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un monòcit és una varietat de leucòcit agranular de 14 a 20 μm de vida molt curta en el torrent sanguini (8 hores) i moderadament llarga en els teixits (de mesos a 2 anys),[1] té un nucli amb una cromatina lleugerament condensada, sense nuclèols i amb forma de ronyó, pel que fa al citoplasma és abundant, molt irregular amb petites i molt fines granulacions[I]. També contenen certa maquinària enzimàtica, com ara hidrolases àcides.
Els monòcits es generen en la medul·la òssia i després viatgen per la sang, per després emigrar a diferents teixits com: el fetge, la melsa, els pulmons, els ganglis limfàtics, els ossos, les cavitats seroses, etc. Després de 8 hores d'estar en el torrent sanguini, els monòcits l'abandonen i a travessen l'endoteli dels capil·lars o les vènules poscapulars cap als teixits, on adopten les formes d'histiòcits amb activitat macrofàgica.[1] Es troben amb una concentració de 3,5 més abundant en els teixits que en el torrent sanguini i formen entre un 3 i un 9% dels leucòcits de la sang donen una concentració de 160-1000 monòcits per mm³.