Mondo Cane
Documental de 1962 dirigit per Paolo Cavara, Gualtiero Jacopetti, Francesco Prosperi i Franco Prosperi / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mondo cane ("Món gos", en català) és un film documental realitzat el 1962 pels cineastes italians Paolo Cavara, Gualtiero Jacopetti i Franco Prosperi. La pel·lícula consisteix en un seguit de segments que mostren pràctiques culturals d'arreu del món, amb la intenció d'impactar o sorprendre al públic occidental.[1] Les escenes se succeeixen conformant una exhibició caleidoscópica mancada d'argument.
Dades ràpides Fitxa, Direcció ...
Mondo cane | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Gualtiero Jacopetti, Paolo Cavara i Franco Prosperi |
Protagonistes | |
Producció | Angelo Rizzoli |
Guió | Paolo Cavara i Gualtiero Jacopetti |
Música | Riz Ortolani, Nino Oliviero |
Fotografia | Antonio Climati |
Muntatge | Gualtiero Jacopetti |
Distribuïdor | Cineriz i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Italia |
Estrena | 1962 |
Durada | 108 min |
Idioma original | italià |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | documental i drama |
Tanca
Malgrat l'autenticitat reivindicada pels directors, algunes escenes de la pel·lícula foren escenificades o manipulades creativament per tal d'explotar el "voyeurisme" i la morbositat dels espectadors. El film es pot considerar un predecessor de la telerealitat,[2] i fou el detonant del gènere cinematogràfic anomenat mondo.[3]:113-14