Convent d'Aigües Vives
edifici al terme de Carcaixent / From Wikipedia, the free encyclopedia
El convent d'Aigües Vives, també anomenat Reial Monestir de Santa Maria d'Aigües Vives situat a l'entitat menor de La Barraca d'Aigües Vives (la Ribera Alta, País Valencià) és un edifici religiós amb orígens que es remunten al segle xiii. L'edifici actual es va construir durant els segles xvi i xvii, amb els corresponents estils, renaixentista i barroc, si bé l'ala nord es va acabar en el segle xviii.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Convent d'Aigües Vives | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Monestir | |||
Cronologia | s. xvi - xvii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Gòtic i barroc | |||
Material | pedra, rajola | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Carcaixent (la Ribera Alta) | |||
Localització | Carcaixent | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Codi IGPCV | 46.20.083-007[1] | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | arquebisbat de València | |||
El monestir va pertànyer a l'orde dels agustins, orde que custodiava la imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de La Barraca d'Aigües Vives.
A mitjans del segle xix a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, els monjos hagueren d'abandonar el cenobi. Aquest va passar a mans dels barons de Casanova, que el destinaren com a habitatge rural. L'any 1977 el monestir fou adquirit i reformat per a destinar-lo a hotel residència per Antonio Vidal Bellver (fotògraf i empresari de Carcaixent). Actualment és propietat d'un empresari hoteler de Gandia.