Monopol magnètic
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).[1][2] Un monopol magnètic tindria una «càrrega magnètica» neta. L’interès modern pel concepte prové de les teories de les partícules, sobretot la gran teoria unificada i les supercordes, que prediuen la seva existència.[3][4]
El magnetisme en barres d'imants i electroimants no és causat per monopols magnètics i, de fet, no hi ha proves experimentals o observacionals conegudes que demostrin que existeixen monopols magnètics.
Alguns sistemes de matèria condensada contenen quasipartícules magnètiques monopolars efectives (no aïllades),[5] o contenen fenòmens que són matemàticament anàlegs als monopols magnètics.[6]