Montcortès de Pallars fou un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi de Baix Pallars (els altres són Baén, Gerri de la Sal i Peramea). De tots ells, és el que està situat a la zona nord-oest; és termenal amb el Pallars Jussà (la Pobla de Segur, Senterada i la Torre de Cabdella, en els antics termes de la Pobleta de Bellveí i Mont-ros), i amb els antics termes de la seva mateixa comarca d'Enviny, (ara integrats en el municipi de Sort) i d'Estac (ara, municipi de Soriguera).
|
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi d'aquest nom, vegeu Montcortès. |
El municipi, que consta com a Moncortes en el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz,[1] fou creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. En un primer moment, fou creat d'una banda l'ajuntament de Montcortès, i de l'altra els d'Ancs, Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, que el 1847 eren agregats a Montcortès en no assolir cap dels sis ajuntaments el mínim de 30 veïns (cap de casa) que marcava la nova llei municipal d'aquell any i, en canvi, sí que els obtenien ajuntant-los tots sis. El nou municipi afegí de Pallars al nom del poble de Montcortès, el més gran de tots ells.
Incloïa, a més del poble de Montcortès, els pobles d'Ancs, Bretui, Cabestany, Mentui, Peracalç i Sellui.