pedagoga catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Montserrat Busqué i Barceló (Sabadell, Vallès Occidental, 30 de gener de 1943[1] - 25 d'agost de 2008)[2] fou música i mestra, una de les pioneres de la pedagogia musical en el que s'anomena escola activa, a les dècades de 1970 i 1980. Va publicar Virolet Sant Pere l'any 1977, el primer recull de cançons populars catalanes adreçades als mestres de música després del franquisme.[2][3] L'any 1967 començà a dirigir el grup que s'acabaria convertint en la Coral Belles Arts de Sabadell.[2][4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1943 Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 25 agost 2008 (65 anys) Sabadell |
| Residència | Sabadell |
| Activitat | |
| Ocupació | Pedagoga i música |
Cursà estudis musicals i de piano als conservatoris de Sabadell i Barcelona i els va perfeccionar a l'Acadèmia Marshall.[1] Paral·lelament, va estudiar pedagogia i s'especialitzà en pedagogia musical, sobretot per als més menuts, ja que considerava que el treball amb els infants és el punt més sensible i determinant en el procés maduratiu de l'individu.[5] Feu de mestra de música en diferents escoles i treballà a l'Escola de Pedagogia Musical, la qual difon el mètode d'Ireneu Segarra.[1] Més endavant exercí de professora a l'Escola de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser promotora de l'equip de professors del Pla d'Actuació de Música, Plàstica i Educació Física de l'Ajuntament de Sabadell, del 1985 al 1990.[6] També participà en l'elaboració del programa de música del cicle inicial promogut pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l'any 1981-82.[6][1] A part de publicar diversos llibres, va escriure –sola o en col·laboració– per a les revistes Perspectiva escolar, Infància, Cuadernos de Pedagogía i Reforma de la escuela.[6]
A més del vessant pedagògic, col·laborà desinteressadament durant més d'una dotzena d'anys amb Antaviana –centre de malalts mentals de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell– preparant-ne el festival anual.[2][7][8] Va recollir els goigs[9] i el folklore del poble on estiuejava, Rocafort de Vallbona, i el publicà l'any 1993 en el recull Rocafort de Vallbona. Cançons, jocs i costums.[2] Amb el seu estudi estimulà els habitants de Rocafort a recuperar els gegants i altres elements de la cultura popular de la vila.[10]
L'Escola Virolet del barri de Can Llong de Sabadell deu el nom a Montserrat Busqué. "Virolet" és un homenatge a l'autora de Virolet Sant Pere i Virolet Sant Pau, reeditats el 2008.[11][12][13] L'any 2014, el diari La Vanguardia es feia ressò de la demanda de dedicar un carrer a Montserrat Busqué.[14]
El 31 de març de 2024, es va inaugurar la plaça de Montserrat Busqué a Rocafort de Vallbona, el poble on va estiuejar del 1973 al 2008 i on va dinamitzar completament la vida de la cultura popular, recuperant les caramelles i la dansa de Sant Cosme i Sant Damià, creant cinc gegants i formant grups de grallers i de flabiolaires.[15][16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
