Moral (ciència militar)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La moral és l'estat mental d'un soldat que l'encoratja o l'hi impedeix dur a terme els seus objectius durant un conflicte armat.[1] És un factor fonamental en l'efectivitat de les unitats militars i pot decantar decisivament el resultat d'un enfrontament.[2] Tropes amb una elevada moral poden lluitar en inferioritat de condicions i guanyar, mentre que soldats desmoralitzats poden ser derrotats encara que tinguin millors possibilitats.[1]
La moral s'ha estudiat des de l'antiguitat i els grans líders militars sempre l'han tingut en compte. Abans del segle xx, generalment, els comandants consideraven que la moral es podia considerar adequada si la tropa estava ben alimentada, vestida, disposava de refugi i salari. La creença en una causa es considerava menys important que tenir un bon capitost o la promesa de glòria i botí. Les nocions modernes de la moral van aparèixer durant la Primera Guerra Mundial, quan la guerra de trinxeres va causar les primeres baixes causades per estrès.[1]
Actualment la moral continua afectant de forma decisiva el resultat de les guerres. Tot i que els exèrcits professionals moderns estiguin extraordinàriament ben liderats i entrenats, les noves tecnologies augmenten la pressió psicològica sobre els combatents.[1]