Motí de Squillace
From Wikipedia, the free encyclopedia
El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent. Així, es pretenia imposar la capa curta i el barret de tres puntes, segons la moda italiana.
El motí d'Esquilache va ser una revolta popular a Madrid el 1766 causada per les reformes del comte d'Esquilache, ministre de Carles III. Va durar tres dies i es va caracteritzar per disturbis i violència als carrers. La vestimenta prohibida per l'ordenança que va desencadenar el motí era el capell de tres punts i la capa llarga, peces de vestimenta tradicional espanyola.
Els agutzils traïren el cartell, cobraren multes als que veien amb capa llarga i barret rodó i prengueren als que es resistien. Això va donar lloc a topades desagradables, en què es creuaren les espases. Amb aquestes, i amb observar-ne que els homes del poble donaren per passejar pels carrers i passar per davant dels quarters en quadrilles i amb gest provocatiu, s'encomanà al mariscal de camp Francisco Rubio el càrrec de fer complir el bàndol auxiliat per la seva tropa, el qual donà ocasió a nous enfrontaments i a noves burles del poble, que, resolt a revoltar-se, feu unes com ordenances per a la direcció del motí. Aquest document es titulava:
« | <Constituciones y ordenanzas que se establecen para un nuevo cuerpo que en defensa de la patria ha erigido el amor español,> etc... | » |
. Constava de 15 articles, en els que es deia que no s'admetria en el cos a ningú que no fos espanyol honrat i generós, fidel i obedient, i concloïa: <Lo que hemos de pedir se establezca que sea la cabeza del marqués de Esquilache, y si hubiese cooperado, la del de Grimaldi>. (Grimaldi era un altre ministre de Carles III, d'origen italià com Squillace.) El dia 22 de març retornà el rei del Prado, on havia fet una excursió cinegètica, i l'endemà, que era Diumenge de Rams, al voltant de les cinc de la tarda, s'observà que es passejaven per davant del quarter d'invàlids de la placeta de San Martín, dos homes emborrossats, un d'ells amb barret blanc, com presumint de no donar-se'ls res, ni pel bàndol, ni per la tropa. A aquest últim s'hi acostà un soldat, que tractà de prendre'l, i el paisà va intervenir la capa i va tirar de l'espasa. Hi acudí la guàrdia; els emborrossats feren un xiulet, i a aquest senyal es veié desembocar d'altres dels carrers veïns; l'oficial manà retirar la tropa, restant el camp lliure als revoltats, els quals, posats en filera, sortiren pel carrer d'Atotxa fent despuntar el barret a tothom que trobaven i obligant-los a què els seguissin i cridessin:
« | <Visca el Rei!. Visca Espanya!. Mori Squillace!.> | » |
En arribar els grups a la plaça Mayor, se'ls incorporà una altra porció de gent que venia amb la mateixa actitud, venia pel carrer de Toledo, de la plaça de la Cebada i, units, marxaren vers la plaça de Palau per a veure al rei.
De Palau sortí el duc d'Arcos, capità de guàrdies de Corps, i dir-los en nom del rei que s'aquietaran i retiressin, que tot se'ls concediria. La gentada es retirà i un grup d'uns 1.000 sediciosos es dirigí a casa del marquès d'Esquilache; i forçada la porta, amb la mort d'un mosso de mules que amb altres servents intentà resistir, penetraren dins la casa, atropellant-t'ho tot. No trobant al ministre, que havia passat el dia en el reial lloc de San Fernando, intentaren incendiar la casa, però per fi s'acontentaren a trencar els vidres i emportar-se els comestibles que trobaren. De seguida marxaren vers la casa de Grimaldi, que era el ministre d'Estat, on procediren de la mateixa manera. Durant gran part de la nit va condir el desordre concloent en cremar a la plaça Mayor el retrat del marquès de Squillace. Els guàrdies de Corps no feren res, ni les guàrdies espanyoles i valones, úniques tropes que hi havia llavors a Madrid.