Moviment obrer a Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
El moviment obrer a Espanya es va iniciar a Catalunya en les dècades de 1830 i 1840 encara que va ser en el Sexenni Democràtic quan neix realment amb la fundació al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT). Durant la Restauració es funden les dues grans organitzacions sindicals espanyoles, la Unió General de Treballadors (1888) i l'anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (1910), amb predomini d'aquesta última fins a la Segona República Espanyola. CNT i UGT protagonitzaran la revolució social que es va produir a la zona republicana durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola. Durant la dictadura franquista les dues centrals històriques van ser durament reprimides fins a pràcticament desaparèixer. En l'etapa final del franquisme va sorgir una nova organització anomenada Comissions Obreres, que juntament amb la reconstituïda UGT, seran els dos sindicats majoritaris des de l'inici del nou període democràtic fins a l'actualitat.[1]