Mucílag
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un mucílag és una glicoproteïna polar en forma de polímer que és produït per la majoria de les plantes i alguns microorganismes. Aquestes molècules són d'una gran llargària i produeixen els filaments causants de la viscositat tan característica d'aquestes substàncies. Es presenta en diversos òrgans de gairebé tota mena de plantes i sovint a les arrels,[1] però, en general, en una quantitat relativament petita. S'associa sovint amb altres substàncies, com els tanins i alcaloides.[2] El mucílag té com a principal funció ajudar a l'emmagatzematge d'aigua i afavorir així la germinació de llavors, però també d'actuar com un espessidor de la membrana cel·lular. Entre les plantes amb més quantitat de mucílag trobem els cactus (i altres plantes suculentes) i les llavors de lli. També és molt freqüent en algunes plantes carnívores. Els gèneres com Drosera o Pinguicula, tenen fulles amb glàndules que secreten mucílag i l'utilitzen com a "trampa" per capturar insectes que posteriorment digereixen.
En els microorganismes, en canvi, els mucílags són bàsicament exopolisacàrids i estan àmpliament distribuïts a terra amb un paper vital en l'ecologia dels sòls del món. En bona part és la substància que cobreix l'exterior de, per exemple, les algues verdes unicel·lulars o filamentoses i, també, dels cianobacteris. Entre les algues verdes sobretot el grup de les Volvocales es caracteritzen per produir exopolisacàrids en un moment determinat del seu cicle de vida.