Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
matemàtic, astronom i geogràf persa i musulmà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (àrab: محمد بن موسی الخوارزمی, Muḥammad b. Mūsà al-Ḫwārizmī), conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom. Ha estat descrit com el fundador de l'àlgebra[1] i d'ell deriven termes com àlgebra i algorisme.
Retrat imaginari, extret d'un segell soviètic. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ar) أبو عبد الله محمد بن موسى الخوارزمي c. 780 Khwarizm () |
Mort | c. 850 (69/70 anys) Bagdad () |
Dades personals | |
Religió | Islam i sunnisme |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia, matemàtiques, àlgebra, nombres indis, aritmètica, trigonometria, geografia i ciències de la Terra |
Ocupació | matemàtic, traductor, astròleg, filòsof, astrònom, geògraf, historiador |
Període | Edat d'or de l'islam |
Activitat | 813 – 846 |
Ocupador | Casa de la Saviesa |
Obra | |
Obres destacables
|
Les seves dades biogràfiques són insegures: segons l'historiador del seu temps at-Tabarí, va néixer a prop de Bagdad; altres fonts el fan originari de Pèrsia,[2][3][4] cosa que concordaria amb la presumpció que ell o els seus avantpassats havien estat seguidors del zoroastrisme. Ibn an-Nadim el dóna com a originari de Khwarazm (Coràsmia), i això concorda amb el nom pel qual és més conegut (al-Khwarazmí).[4]
El seu treball científic es va desenvolupar entre els anys 813 i 833 dins de les institucions fundades pel califa al-Mamun: la Casa de la saviesa (dedicada a traduir obres clàssiques), la biblioteca i l'observatori astronòmic de Bagdad. Gràcies a això, es varen transmetre a la cultura àrab els coneixements dels clàssics en grec, llatí o sànscrit. Durant els segles de l'edat mitjana, al-Khwarazmí va ser la principal font de coneixements matemàtics entre l'Orient i l'Occident.
El tractat d'àlgebra Hissab al-jabr wa-l-muqàbala (Compendi de càlcul per reintegració i comparació) va ser dedicat al califa al-Mamun. La paraula àlgebra deriva de la part del títol al-jabr. En aquesta obra, escrita amb finalitats pràctiques de resoldre problemes de repartiment d'herències (molt complicades en el món islàmic) i obres d'enginyeria, es resolen matemàticament i aplicant la lògica d'equacions lineals i quadràtiques. Al-Khwarazmí ensenyà, per exemple, com multiplicar l'expressió (a + b x) (c + d x), tot això expressat en paraules, atès que la notació simbòlica de la matemàtica actual no s'usava.
La paraula algorisme (o la seva variant algoritme) deriva de la traducció llatina realitzada el segle xii de l'obra sobre càlcul amb nombres indis anomenada algoritmi (transcripció llatina d'al-Khwarazmí),[5] de numero indorum. També del seu nom en deriva la paraula guarisme,[6] que és sinònim de «xifra»;[7] i en portuguès, un algarismo també té un significat similar. Aquesta obra, Algoritmi, sembla que ha estat la primera en què s'exposà sistemàticament el valor posicional dels nombres en el sistema decimal (inclòs el zero), a partir del sistema de numeració utilitzat a l'Índia.[8]