pel·lícula de 1944 dirigida per Edward Dmytryk From Wikipedia, the free encyclopedia
Història d'un detectiu[1] (Murder, My Sweet en el seu títol original en anglès als Estats Units i Farewell, My Lovely al Regne Unit)[2] és una pel·lícula de l'any 1944 dirigida per Edward Dmytryk i protagonitzada per Dick Powell i Claire Trevor,[3] la qual fou emesa per TV3 per primera vegada el 24 de gener del 2001.[1]
Murder, My Sweet | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Edward Dmytryk |
Protagonistes | |
Producció | Adrian Scott |
Guió | John Paxton |
Música | Roy Webb |
Fotografia | Harry J. Wild |
Vestuari | Edward Stevenson |
Productora | RKO Pictures |
Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 9 desembre 1944 |
Durada | 95 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Adéu, nena |
Gènere | cinema negre, cinema policíac de suspens, pel·lícula basada en una novel·la, drama i cinema de misteri |
Lloc de la narració | Los Angeles |
Implicat en un crim, el detectiu Philip Marlowe (Dick Powell) explica els fets. Tot comença quan el mafiós Moose Malloy (Mike Mazurki) el contracta perquè trobi la seua amigueta Velma Valento (Claire Trevor), ara desapareguda. Després, un tal Lindsay Marriott (Douglas Walton) paga a Marlowe per a anar a una cita d'intercanvi de joies robades. El detectiu és apallissat i Marriott assassinat. Apareix en escena Ann Grayle (també interpretat per Claire Trevor) i el seu ric pare, que li demanen cercar unes pedres precioses. Marlowe comença a sospitar que tots els seus clients mantenen entre ells una relació secreta i interessada.[3]
Perillosa nocturnitat, àmbits tèrbols, posada en escena expressionista i ritme molt viu són algunes de les característiques per a definir aquesta adaptació al cinema de la novel·la de Raymond Chandler. Com passa en altres pel·lícules negres, el relat és una mica enrevessat ("Sóc un simple professional, ficat en un assumpte lleig, però no m'agrada deixar fils sense lligar", diu el protagonista), però a cada nova seqüència es revifa l'interès per l'entrellat criminal.[3]
Narrant en primera persona i fent de Philip Marlowe, el fins llavors melat comediant i cantaire romàntic Dick Powell esdevé carismàtic i eficaç. Excel·leix la seqüència on l'escèptic detectiu és narcotitzat i comença a al·lucinar, veient serps arreu. Els màxims responsables del film (o sigui, el director d'origen ucraïnès Edward Dmytryck, el productor Adrian Scott i el guionista John Paxton) tornarien a reunir-se l'any 1947 per a fer la també notable Foc creuat. En ésser tots tres acusats de filiació comunista, foren apartats dels estudis i jutjats pel Comitè d'Activitats Antiamericanes i, segons algunes fonts, Dmytrick delataria Adrian Scott.[3]
La mateixa novel·la ja havia estat adaptada per Irving Reis el 1942, en un dels episodis de la sèrie cinematogràfica sobre The Falcon, amb George Sanders en el paper del detectiu Marlowe. I va ésser de nou portada al cinema el 1975 per Dick Richards en Adéu, nena, llavors amb Robert Mitchum en el papel estel·lar.[4] Pel que fa a Marlowe, encarnat en altres films per James Garner i Elliott Gould, cal destacar la caracterització que en va fer Humphrey Bogart a El son etern (Howard Hawks, 1946).[3]
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.