Màquina d'anestèsia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una màquina d'anestèsia és un dispositiu mèdic que es fa servir per generar i barrejar un flux de gas fresc amb gasos mèdics i agents anestèsics per inhalació per tal d'induir i mantenir l'anestèsia.[1]
Dades bàsiques | |
---|---|
Forma part de | Màquina d'anestèsia |
Ús | anestèsia general i anestèsia |
Cronologia | |
Descobert per | Otto Roth i Heinrich Dräger |
La màquina s'usa normalment junt amb un respirador artificial, sistema de respiració, equip de succió i dispositius de monitorització del pacient. Estrictament parlant, el terme "màquina d'anestèsia" es refereix només al component que genera el flux de gas, però les màquines modernes generalment integren tots aquests dispositius en una unitat independent combinada, que es coneix col·loquialment com a "màquina d'anestèsia" per simplicitat. El tipus de màquina d'anestèsia més utilitzada és la de flux continu o màquina de Boyle, que està dissenyada per proporcionar un subministrament precís de gasos medicinals barrejats amb una concentració precisa de vapor anestèsic, i per subministrar-lo contínuament al pacient a una pressió i flux segurs. Això és diferent de les màquines d'anestèsia de flux intermitent, que proporcionen flux de gas només sota demanda quan s'activa per la pròpia inspiració del pacient.
L'aparell anestèsic més simple es pot fer servir en circumstàncies especials, és l'aparell anestèsic triservei, un sistema d'anestèsia simplificat inventat per als Serveis Mèdics de Defensa Britànica, que és lleuger i portàtil i es pot fer servir per ventilació fins i tot quan no hi ha gasos mèdics disponibles. Aquest dispositiu té vàlvules unidireccionals que aspiren a l'aire ambient, que es pot enriquir amb oxigen d'un cilindre, amb l'ajuda d'un conjunt de manxes.