Mètode belga
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mètode belga és un dels molts esquemes tradicionals d'excavar túnels amb tècniques poc mecanitzades (de fet, gairebé cada país tenia el seu mètode particular). Com tots els mètodes tradicionals, consisteix a excavar el túnel mitjançant galeries independents (unes més avançades que d'altres) i eixamplaments d'aquestes que formen en el seu conjunt l'àrea total d'excavació. Cada galeria i eixamplament s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment, de manera que el sosteniment arriba en tot moment fins al front de l'excavació i aquest és sempre estable perquè la seva secció rarament supera els 5 m2. A més, l'apuntalament gairebé instantani de totes les galeries limita de forma satisfactòria les subsidències i assentaments en superfície i redueix considerablement la magnitud dels accidents. Amb aquest mètode rarament s'excaven túnels de més de 8 metres de llum lliure (11 comptant els murs laterals), cosa que el fa apte per a túnels de ferrocarril, deixant excavacions subterrànies més grans per al mètode alemany o l'austríac.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |