Númides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els númides (llatí: Numidae) eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc. Els númides van ser un dels primers pobles que van comerciar amb els colons de Cartago. Conforme Cartago va anar creixent, la relació amb els númides va florir. L'exèrcit cartaginès va utilitzar als númides com a mercenaris. Numídia va proporcionar part de la cavalleria de més alta qualitat de la segona guerra púnica, i la cavalleria númida va tenir un paper principal en una sèrie de batalles, al principi en suport d'Aníbal però després van canviar les aliances i lluitaren amb la República Romana.
Eren el poble autòcton del regne de Numídia. Van tenir com a capital Cirta (l'actual Constantina (Algèria)). Amazics sedentaris o seminòmades, els númides també foren anomenats maurusis númides (maurusii numidae o també mausi) i es dividien en diferents tribus; les de la part oriental eren els massils i els occidentals els massesils, que ocupaven fins al riu Mulucha.
Una etimologia popular grega diu que el nom de númida ve del grec νομάς 'nòmada', però la realitat sembla al revés: del nom dels númides els grecs van crear l'adjectiu referit a la naturalesa no sedentària.[1] Sembla que els númides parlaven una llengua amaziga. Sentien gran passió pels cavalls i tenien reputació com a genets; van servir als exèrcits cartaginesos. La seva religió era animista i politeista.