Nacionalisme albanès
From Wikipedia, the free encyclopedia
El nacionalisme albanès és un grup d'idees i conceptes generals entre els albanesos ètnics. Es va formar a principis del segle xix, durant l'anomenat Despertar Nacional Albanès. El terme també s'associa amb conceptes similars, com el albanesisme[1][2][3][4][5] i el pan-albanisme[6][7] i idees que portarien a la formació de la Gran Albània.
Algunes d'aquestes idees es van adoptar parcialment durant la República Popular d'Albània, proclamada en 1946, que se centrava en la continuïtat entre els il·liris i els albanesos.[8][8] No obstant això, els valors fonamentals del Despertar Nacional Albanès romanen arrelats fins i tot en l'actualitat. I la ideologia desenvolupada durant el règim de Enver Hoxha es troba encara parcialment present (encara que "sembla que hi hagi voluntat de canvi") en la societat i institucions albaneses modernes, a Albània i Kosovo.[9][8]
Els albanesos es consideren descendents dels ilirios, encara que no hi hagi cap suport científic a aquesta teoria. La idea vuitcentista dels albanesos eren descientes dels pelasgos[10] i que els etruscs[11] tenien orígens ilirios encara es troba present en certs cercles albanesos.[12] Aquestes idees semblen formar part de la creació un mite que permetria la creació de moviments independentistes.[13][14][15][16]