Nació
comunitat de persones que comparteixen un llenguatge comú, cultura, ètnia, descendència o història / From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat. També és molt complexa la relació que manté amb el concepte d'Estat, ja que hi ha estudiosos que els consideren totalment distingibles (p.e. el primer és bàsicament cultural i el segon bàsicament polític). Altres estudiosos, però, els identifiquen considerant que la nació només té plena realitat quan és constituïda com a Estat.[1] Per altres autors el concepte nació solament té sentit des de la concepció que li donen els nacionalistes, d'aquesta opinió és Roberto Augusto, que diu que «una nació és allò que els nacionalistes creuen que és una nació», perquè aquest concepte «no significa res fora de la teoria de qui l'ha creat per als seus propòsits.»[2] Alguns autors veuen en la nació i en el nacionalisme una forma de religió i no una cosa real o material. L'autor català J. Llobera manté que Déu va ser substituït gradualment per la nació. La nació seria el nou Déu de la modernitat.[3]
En tot cas, des de l'origen de l'ús polític de nació, hi ha dues nocions d'aquest terme que parteixen d'una tradició francesa i una germànica. D'una banda, el concepte de nació d'origen francès, representa totes les persones que volen conviure en una mateixa comunitat política, al marge i per sobre de les diferències culturals de les persones que la conformen. D'altra banda, en el concepte d'origen germànic, la nació és un grup de gent que comparteix alguns trets característics, com la llengua, la cultura, certes institucions o l'origen ètnic.[4]
El terme nació té el seu origen en el mot llatí natio, que s'utilitzava originalment a la Universitat de París per referir-se a un grup d'estudiants originaris d'un determinat país, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis pròpies.
Tot i que moltes nacions coincideixen avui en dia amb estats independents, aquest no és el cas més freqüent. Moltes nacions, com el Kurdistan, no tenen un estat independent.
De fet, el concepte d'estat-nació va sorgir en els segles xviii i xix. Idealment els estats-nació tenen un sentiment nacional homogeni en tot el territori, sovint acompanyat d'una uniformitat lingüística, legal i cultural. Però habitualment, els estat-nació s'han creat a partir del domini d'un grup nacional enfront d'altres de minoritaris o sense accés a les estructures de poder, que tot sovint sobreviuen encara ara.
Sovint, s'utilitzen els termes nacional i internacional per referir-se als estats i a les seves relacions.
El sentiment de pertinença a una comunitat nacional se sol expressar amb símbols comuns, com ara una bandera, una cançó especial (l'himne nacional) o un dia de festa que commemora algun fet històric important per a la col·lectivitat (festa nacional). Les nacions es diferencien de les ètnies per dos elements principals:
- Tenen un grau més elevat d'organització.
- La població no sol ser tan homogènia.
A diferència de les ètnies, el fet de pertànyer a una nació i de sentir-se membre d'aquesta no tan sols té l'origen en la circumstància d'haver nascut dins del seu territori, sinó que també es pot trobar en la voluntat o el desig personal de sentir-s'hi identificat, encara que no s'hi hagi nascut. Per referir-se a una nació sovint s'utilitza com a sinònim el mot país. Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps:
- Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat.
- Que hi tingui unes diferències o senyals d'identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics, i fins i tot certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna.
- Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.