Nandgaon o Raj-Nandgaon (també Raj Nandgaon o Rajnandgaon) fou un estat tributari protegit de l'Índia a les Províncies Centrals amb una superfície de 2.256 km² format per les parganes de Nandgaon i Dongargaon entre els districtes de Chanda i de Drug, i tres trossos separats anomenats Pandadeh, Patta i Mohgaon, al nord, separats de la part principal pels estats de Khairagarh i Chhuikhadan i pel districte de Drug. La capital era Raj-Nandgaon. única ciutat; hi havia també 515 pobles. La zona de les comarques de Patta i Pandadeh era muntanyosa, i també al sud la de Dongargaon, sent la resta en general pla. La població el 1881 era de 164.339 habitants i el 1901 era de 126.365 habitants, amb un descens del 31% sobre 1891 a causa de la fam al final del segle XIX. Les castes i tribus principals eren telis, gonds, ahirs o rawats i chamars. La llengua era el dialecte chhattisgarhi.