Nanquín
 Nanquín | |||||
|---|---|---|---|---|---|
南京 (zh)  | |||||
| |||||
| Epònim | capital i sud | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Jiangsu | ||||
| Capital de | Wu Oriental (229–280) dinastia Jin de l'Est (317–420) Dinastia Liu Song (420–479) Qi del Sud (479–502) Dinastia Liang (502–552) Dinastia Liang (555–557) Dinastia Chen (557–589) Wu (936–936) Tang del Sud (937–961) Tang del Sud (961–975) Dinastia Song del Sud (1129–1138) Ming (1368–1421) Ming (1425–1441) dinastia Ming del Sud (1644–1645) Regne Celestial Taiping (1853–1864) Jiangsu (1912–1929) República de la Xina (1912–1912) República de la Xina (1927–1949) Govern Nacionalista de Nanjing (1940–1945) Jiangsu (1953–)
| ||||
| Població | |||||
| Total | 9.314.685 (2020) | ||||
| • Densitat | 1.414,1 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.587,02 km² | ||||
| Banyat per | Iang-Tsé | ||||
| Altitud | 15 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Nanking i Nanquín | ||||
| Creació | 495 aC | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Congrés Popular de Nanquín | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 210000–213000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 025 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | nanjing.gov.cn | ||||
Nanquín o Nanjing (en xinès: 南京, pinyin: Nánjīng, Wade-Giles: Nan-ching, transcripció antiga: Nanking)[1] és la capital de la província de Jiangsu, a la República Popular de la Xina. Està situada a la vora dreta del Iang-Tsé, és la segona ciutat més gran de la regió després de Xangai, situada més a l'est. És un important nus ferroviari i un port actiu. Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries. Posseeix un important observatori astronòmic.
La ciutat és una de les viles més antigues del sud de la Xina. Segons la llegenda, va ser fundada l'any 495 aC per un dels reis de l'estat de Wu, Fu Chai, que li va donar el nom de Yecheng. Conquerida pel país de Yue el 473 aC, va rebre el nom de Yuecheng. El 333 aC, va ser l'estat de Chu qui va ocupar la ciutat fent fora als de Yue i donant el nom de Giuling Yi a la ciutat.
Nanquín va esdevenir capital el 229, quan Sun Quan del regne de Wu va desplaçar sa capital cap a Jianye, com a extensió de Jinling Yi el 211, durant el període dels Tres Regnes. Després de la invasió dels Cinc Ancians de Wu, els nobles i els rics de la dinastia Jin (265-420) van fugir a l'altra banda del Iang-Tsé i establiren la seva capital a Nanquín, anomenada llavors Jiankang. Nanquín va ser llavors la capital del sud de la Xina durant el període de divisió nord-sud, fins que la dinastia Sui va tornar a reunificar la Xina i va destruir la ciutat.
La ciutat fou reconstruïda durant la dinastia Tang, i va tornar a ser capital durant el regnat episòdic del regne dels Tang del Sud (937–975). La indústria de Jiankang es desenvolupar per arribar a la seva plenitud sota la dinastia Song, per bé que va estar amenaçada constantment pels invasors estrangers.
Es convertí en ciutat imperial sota la dinastia Ming. El 1368 el primer emperador de la dinastia Ming, Zhu Yuanzhang, li donà el nom de Yingtien i la feu la seva capital, però fou coneguda popularment com a Nanjing (capital del sud).
El 1403, Yongle, el tercer emperador de la dinastia Ming traslladà la capitalitat a Pequín (capital del nord),[2] procés que finalitza en 1421,[3] i Nanjing adoptà la denominació de Kiangsing, que mantingué durant el període de la dinastia Qing.
Ocupada pels britànics el 1842, el 1858 fou declarada port franc, que no fou efectiu fins al 1894. Durant la Rebel·lió Taiping, la ciutat fou ocupada pels rebels, que la convertiren en la seva capital des del 1853 fins que se n'ensenyoriren els britànics el 1864.
Durant la Revolució Republicana Xinesa fou capturada per les forces de Sun Yat-sen el 1912 i la ciutat serví com a capital provisional. El 1927 caigué en mans de les forces nacionalistes i substituí Pequín com a capital nacional el 1928. Ocupada pels japonesos el desembre de 1937, durant la Segona Guerra Sinojaponesa, van massacrar els soldats i els civils[4] després de la seva victòria contra els xinesos, i hi instal·laren la capital del govern de Wang Tsing-wei (1938 – 1945). Ocupada pels comunistes el 1949, és des d'aleshores capital provincial.
Nanquín en la cultura catalana
El color d'alanquins és un «groc clar que tira a terra groga». El mot alanquins és una corrupció de Nanquín, nom de la ciutat xinesa, perquè diu que hi havia un teixit semblant als alanquins procedent d'aquella població (DCVB).[5]
Persones il·lustres
- Wang Ping (Directora de Cinema) (1916 - 1990)
- Wang Anyi (1954 -) escriptora. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2000.
- Zhang Xianliang (1936 - 2014), assagista, escriptor i poeta.
- Zhang Xinxin (1953 -) guionista, periodista i escriptora.
- Zhang Yuan (1963 -) director de cinema
- Fang Fang (1955 -) escriptora, Premi Lu Xun de Literatura de l'any 2010.
- He Nian
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nanquín |
- ↑ «Milers de xinesos commemoren el 70è aniversari de la matança de Nanquín». 324.cat, 13-12-2007. [Consulta: 14 setembre 2012].
- ↑ Tsai, Shih-shan Henry. Perpetual happiness: the Ming emperor Yongle (en anglès). University of Washington Press, 2002, p. 118. ISBN 0295800224.
- ↑ Chase, Kenneth Warren. Firearms: A Global History to 1700 (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 43. ISBN 0521822742.
- ↑ (anglès) Hua-ling Hu, American Goddess at the Rape of Nanking: The Courage of Minnie Vautrin, 2000,
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 febrer 2020].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
