Naproxén
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El naproxén (naproxèn)[1] (noms comercials: Antalgin, Naprosyn) és un antiinflamatori no esteroidal (AINE) d'ús general, emprat en el tractament de dolor suau a moderat, la febre, la inflamació i rigidesa provocades per afeccions com la osteoartritis, artritis reumatoide, artritis psoriàtica, espondilitis anquilosant, lesions, rampes menstruals, tendinitis i bursitis, i en el tractament de la dismenorrea primària. Actua inhibint la síntesi de prostanglandines, però el seu mecanisme exacte d'actuació és desconegut. Encara que el naproxén requereix normalment dosi superior a altres aets (la dosi mínima efectiva és d'aproximadament 200 mg), s'uneix molt bé a l'albúmina i per tant té una vida mitjana més llarga en sang que altres analgèsics, arribant fins a 12 hores per dosi. El màxim de concentració en sang té lloc a les 2-4 hores després de la ingestió.
El naproxén també està disponible com a sal sòdica, el naproxén sòdic, el qual s'absorbeix més ràpidament en el tracte gastrointestinal.
El naproxén es va posar a la venda, com a medicament amb recepta, el 1976, sota el nom comercial de Naprosyn; la sal sòdica es va posar a la venda com Anaprox el 1980. La FDA estatunidenca va aprovar el 1994 la venda sense recepta del naproxén, sota la marca comercial Aleve. En molts països, incloent Canadà, continua sent un medicament que s'expèn únicament amb recepta mèdica. A Espanya i alguns països iberoamericans es pot obtenir sense recepta mèdica.