Nathaniel Cartmell
atleta estatunidenc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nathaniel John "Nate" Cartmell, conegut com a "Bloody Neck" (Uniontown, Kentucky, 13 de gener de 1883 – Nova York, 23 d'agost de 1963) va ser un atleta estatunidenc que va competir a principis del segle xx.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 gener 1883 Comtat d'Union (Kentucky) |
Mort | 23 agost 1967 (84 anys) Forest Hills (Nova York) |
Dades personals | |
Formació | duPont Manual High School |
Alçada | 182 cm |
Activitat | |
Ocupació | entrenador de bàsquet, jugador de bàsquet, atleta |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
Esport | atletisme |
Lliga | Divisió I de bàsquet masculí de l'NCAA |
Participà en | |
1908 | Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - 200 metres masculins (medalla de bronze olímpica) |
1908 | Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - relleus combinats masculins (medalla d'or olímpica) |
1904 | Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 200 metres homes (medalla d'argent olímpica) |
1904 | Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1904 - 100 metres homes (medalla d'argent olímpica) |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Atletisme | |||
Jocs Olímpics | |||
Competint per Estats Units | |||
Or | Londres 1908 | Relleu combinat | |
Plata | Saint Louis 1904 | 100 metres | |
Plata | Saint Louis 1904 | 200 metres | |
Plata | Londres 1908 | 200 metres |
El 1904 va prendre part en els Jocs Olímpics de Saint Louis, on disputà tres proves del programa d'atletisme: els 60 metres, en què quedà eliminat en les sèries preliminars i els 100 i 200 metres, en què guanyà la medalla de plata.[1]
Quatre anys més tard va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on disputà tres proves més del programa d'atletisme: els 100 metres, que finalitzà en quarta posició, els 200 metres, en què guanyà la medalla de bronze, i els relleus combinats, en què guanyà l'or formant equip amb William F. Hamilton, John Taylor i Mel Sheppard.[1]
En deixar de córrer exercí d'entrenador d'atletisme i bàsquet en diverses universitats, posant punt final a la seva carrera com a entrenador el 1956.[2][3]