Navegació astronòmica
determinació de la posició mitjançant l'ús d'objectes astronòmics / From Wikipedia, the free encyclopedia
La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir. Els polinesis van ser capaços de poblar illes que, als europeus, els va costar moltíssim trobar. S'han descobert mapes del cel fets amb canyes i nusos, emprats pels polinesis per a representar els estels.
No s'ha de confondre amb Història de la navegació. |
Durant segles, els europeus i els àrabs havien navegat al voltant de les seves costes utilitzant com a referència els punts visibles de les costes i el seu coneixement de les profunditats (sondes) en diferents llocs. Quan, als segles xiv i xv, els catalans i portuguesos comencen els seus viatges d'exploració i descobriment, els seus instruments de navegació eren:
- Corredora i ampolleta, per a determinar la velocitat del vaixell en la navegació d'estima.
- Escandall, per a determinar la profunditat i naturalesa del fons.
- Brúixola molt rústica per a determinar el nord (magnètic).
- Vara de Jacob, astrolabi i quadrant, per a mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitzó.
Coneixien les limitacions i els errors de la navegació per estima. Cristòfor Colom va descobrir que la declinació magnètica no era constant, sinó que variava amb el lloc i amb el temps. Sabien que l'estrella polar no estava situada justament sobre el pol celeste i sabien com corregir l'error que introduïa en el mesurament de la latitud mitjançant l'observació de les estrelles properes (les "guardes").