Navegació per estima
From Wikipedia, the free encyclopedia
La navegació per estima és una tècnica antiga en què el pilot estima la posició del vaixell, calculant-ho en funció de la posició d'algun objecte en moviment mitjançant una posició prèviament determinada, o fixació, i després incorporant estimacions de velocitat, direcció del rumb i rumb durant el temps transcorregut. Habitualment s'utilitza brúixola, corredora i ampolleta (rumb, velocitat i temps), sense utilitzar el cel i els astres com a referència. El terme corresponent en biologia, utilitzat per descriure els processos mitjançant els quals els animals actualitzen les seves estimacions de posició o rumb, és integració de ruta.
L'estimació està subjecta als errors acumulats. Els avenços en les ajudes a la navegació que proporcionen informació precisa sobre la posició, en particular la navegació per satèl·lit mitjançant el Sistema de posicionament global, han fet que el simple càlcul per part dels humans estigui obsolet per a la majoria de propòsits. No obstant això, els sistemes de navegació inercial, que proporcionen informació direccional molt precisa, utilitzen l'estimació i s'apliquen molt àmpliament.