Neerlandès
llengua germànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El neerlandès o neerlandés,[1] també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek. El neerlandès ha estat tradicionalment anomenat «holandès» en català per raó de la llarga preeminència econòmica de la província d'Holanda dins de l'àrea neerlandòfona (a partir de mitjans del segle xvi), cosa que també passa amb Holanda (emprat en lloc de Països Baixos). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (hollands) no és la paraula més usada habitualment, puix que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. El mot Holanda significa literalment "terra-de-fustenc", puix que deriva de Holtland (que posteriorment se simplificà a Holland) "Terra de fusta", nom que s'aplicà a una zona propera a Leiden.
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu el grup humà, vegeu «neerlandesos». |
Nederlands ([ˈneːdərlɑnts]) | |
---|---|
Altres noms | Flamenc, holandès |
Epònim | tudesc i Països Baixos (regió històrica) |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 24 milions |
Parlants nadius | 23.100.000 (2019 ) |
Rànquing | 48 |
Oficial a | Aruba Bèlgica Curaçao Països Baixos Sint Maarten Surinam Unió Europea |
Autòcton de | Europa i Amèrica |
Estat | Països Baixos, Bèlgica, Surinam, Aruba, Antilles Neerlandeses, Flandes Francès |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües frànciques baix fràncic | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i braile neerlandès |
Institució de normalització | Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie) |
Codis | |
ISO 639-1 | nl |
ISO 639-2 | dut/nld |
ISO 639-3 | nld |
SIL | nld |
Glottolog | dutc1256 |
Linguasphere | 52-ACB-a |
Ethnologue | nld |
ASCL | 1401 |
Linguist List | nld |
IETF | nl |
Com en el cas de l'alemany el nom d'aquest idioma no ha estat fix a través dels segles ni és homogeni entre les altres llengües (Nederlandsk en noruec i altres llengües germàniques, Dutch en anglès, holandès entre la majoria de llengües romàniques, flamenc a les àrees del sud de l'àrea neerlandòfona).
El terme neerlandès aparegué per primera vegada el 1482 en un incunable de Gouda (Països Baixos), però no s'acabà imposant fins al segle xix. Anteriorment, la llengua era coneguda com a "theodiscus", un mot llatí que servia per anomenar qualsevol llengua o dialecte germànics i que vol dir "vernacle", "de la gent" (per oposició al llatí o al francès). Localment, aquest mot esdevingué dietsch o duutsch. Aquest terme (amb variacions) fou també adoptat a tota l'àrea de parla alemanya, i perviu en el seu nom actual Deutsch. Tanmateix, per poder distingir la llengua parlada al nord de la parlada al sud, hom començà a introduir neder "baix" al davant, de manera que primer aparagué Nederduytsch "baix alemany" i, posteriorment, Nederlandsch, literalment "de les terres baixes" o "terrabaixenc" que, finalment, amb posteriors simplificacions ortogràfiques esdevingué l'actual Nederlands.
Aquest canvi però, no es produí per exemple en l'anglès, on Dutch significà durant segles tant alemany com neerlandès, imposant-se al final però aquest darrer significat. Queden reminiscències del primer en el Pennsylvania Dutch (un dialecte de l'alt alemany parlat als Estats Units).
Avui en dia, en neerlandès, Duits significa "alemany", Diets fa referència al neerlandès antic, Hollands al dialecte d'Holanda i Vlaams "flamenc" als dialectes (estandarditzats o no) que es parlen o bé a la zona neerlandòfona de Bèlgica o bé només als corresponents a l'antic ducat de Flandes.