Neollatí
From Wikipedia, the free encyclopedia
El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.
Dades ràpides Tipus, Classificació lingüística ...
Tipus | llengua literària i cronolecte |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües latinofalisques llatí | |
Característiques | |
Estudiat per | filologia neollatina |
Tanca
No s'ha de confondre el neollatí amb les llengües romàniques que de vegades es diuen també llengües neollatines. El vocabulari llatí, creat durant aquest període per expressar idees científiques, forma la base de gran part de la terminologia moderna, com són els termes tècnics en la descripció i taxonomia zoològica i botànica. Avui encara es fa servir el que s'anomena llatí contemporani, principalment en el llenguatge científic internacional, la cladística i la sistemàtica. Aquest terme es va popularitzar als anys 1890 entre lingüistes i científics.