cover image

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol n o n0
, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó p. El neutró es classifica com a barió, per estar compost per tres quarks (udd), i com a nucleó per formar part, juntament amb el protó, dels nuclis dels àtoms, excepte l'isòtop més comú de l'hidrogen, 1
H
, format per un sol protó i un electró e
. Mentre el nombre de protons en un nucli és el nombre atòmic i defineix el tipus d'element de les formes atòmiques, el nombre de neutrons determina l'isòtop d'un element.

Quick facts: Classificació, Composició, Grup, Interaccions...
Neutró
El neutró està format per 3 quarks (udd). Els colors dels quarks no és característic de cada quark, es representa d'aquesta manera per donar a entendre que el neutró està format pels tres colors dels quarks
Classificaciónucleó, neutral particle (en) , barió i fermió
Composició3 quarks (udd)
GrupHadrons
InteraccionsGravetat, interacció feble, Interacció forta, interacció electromagnètica
Símboln n0
1
0
n
AntipartículaAntineutró
TeoritzacióErnest Rutherford[1][2] (1920)
DescobertaJames Chadwick[1] (1932)
Tipus1
Massa1.674927351(74)x10-27kg[3]
939.565378(21) MeV/c2[3]
1.00866491600(43) u[3]
Vida mitjana881.5(15) s (neutró lliure)
Desintegració enproti
Càrrega elèctrica0 e
0 C
Moment dipolar elèctric< 2.9x10-26 e·cm
Polaritzabilitat elèctrica1.16(15)x10-3 fm³
Moment magnètic-0.96623647(23)x10-26 JT−1[3]
-1.04187563(25)x10-3μB[3]
-1.91304272(45)μN[3]
Polaritzabilitat magnètica3.7(20)x10-4 fm³
Espín12
Isoespín12
Paritat+1
CondensadaI(JP) = 12(12+)
Número de partícula de Monte Carlo2112
Close

Fora del nucli, els neutrons són inestables, se sotmeten a la desintegració beta i tenen una vida mitjana d'aproximadament quinze minuts (τn = 881,5±1,9 s).[4] Els neutrons lliures es produeixen en les reaccions nuclears de fusió i fissió. Tot i que no és un element químic, el neutró lliure de vegades figura en els quadres de núclids.[5]

Els neutrons estan sotmesos a les forces feble, forta i gravitatòria. La força electromagnètica s'unifica parcialment amb la feble a altes energies; o dit d'una altra manera, a distàncies menors que el diàmetre d'un protó, les dues forces són només dos aspectes d'una força, la força electrofeble. D'aquesta manera, el neutró, encara que la suma de les càrregues elèctriques dels seus components, els quarks, sigui nul·la, està també sotmès a la interacció electromagnètica.

Fou descobert per James Chadwick l'any 1932 (el 7 de febrer d'aquell any, es publicà la descoberta a la revista Nature). El neutró ha estat la clau per a la producció d'energia nuclear. Després que es descobrís, el 1933 es va pensar que podria intervenir en una reacció nuclear en cadena. En la dècada de 1930, els neutrons s'utilitzaven per produir molts tipus diferents de transmutacions nuclears. Quan la fissió nuclear va ser descoberta el 1938, aviat es van adonar que aquest podria ser el mecanisme per a produir els neutrons necessaris per a la reacció en cadena, si en el procés també es produeixen neutrons, i això va ser demostrat el 1939, fent el camí de la producció d'energia nuclear. Aquests esdeveniments i troballes van portar directament a la primera reacció nuclear en cadena autosostenible artificial (Chicago Pile-1, 1942) i la primera bomba atòmica (1945).

Oops something went wrong: