Nicolau Cotoner i d'Olesa (Palma, 1608 - Malta, 1680) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta, entre 1663 i 1680.

Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Plantilla:Infotaula personaNicolau Cotoner i d'Olesa
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Nicolás Cotoner y de Oleza Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1608 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1680 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Illa de Malta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCocatedral de Sant Joan
església de Sant Jaume (cor) Modifica el valor a Wikidata
61è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Orde de Sant Joan de Jerusalem
1663 – 1680
 Rafel Cotoner i d'OlesaGregorio Carafa  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo guerrer, frare hospitaler Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Joan de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Cotoner Modifica el valor a Wikidata
GermansRafel Cotoner i d'Olesa Modifica el valor a Wikidata

Thumb Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Era fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de na Joana d'Olesa, i alhora era germà de l'anterior Mestre. Va ingressar a l'orde el 1625 i va anar a fer el noviciat a Malta al costat del seu germà Rafael. El 1644 fou nomenat castellà de Malta i el 1645 batlle de Negropont. El 1660 va succeir el seu germà primer a la batllia de Mallorca i el 1663 en el càrrec de Gran Mestre. En el seu mestratge va fer construir unes defenses per a la població civil a Malta, anomenada la Cotonera,[1] ja que Venècia i el Turc havien firmat la pau i temia represàlies d'aquests últims. Es va dedicar a l'estratègia i a la diplomàcia i així l'Orde va créixer en prestigi a diferents estats europeus, com França o la Gran Bretanya. El 1674 va fundar una escola d'anatomia annexa a la Infermeria de l'Orde que el seu germà havia fet ampliar i aquest mateix any va redactar en italià les constitucions i estatuts de l'Orde.[2][3]

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.