Norma jurídica
manament, instrucció o ordre pensat com una regla d'acció autoritzada / From Wikipedia, the free encyclopedia
La norma jurídica és una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció. Generalment, imposa deures i confereix drets.
Es diferencia d'altres normes de conducta en el seu caràcter heterònom (imposat per un altre), bilateral (enfront al subjecte obligat a complir la norma, existeix una altra facultat per exigir el seu compliment), coercible (exigible mitjançant sancions tangibles) i extern (importa el compliment de la norma; no estar-ne convençut).
Finalment, cal destacar que l'anomenat dret natural considera que aquestes normes comportarien la consciència d'un bé comú, un estàndard ètic. Però això seria discutible perquè, si acceptem aquesta premissa, no es podria comprendre el dret romà, que preveia l'esclavitud, com un conjunt de normes jurídiques, i mancaria de sentit l'estudi d'aquest dret als països de dret continental, així com l'estudi de qualsevol altre ordenament jurídic que tingui normes injustes.
Per a alguns, les normes jurídiques es diferencien de les regles del dret, en què les primeres tenen una intenció prescriptiva, mentre que les regles tenen un caràcter descriptiu. Fins i tot d'aquesta manera podríem estar presents davant d'un mateix text.
A més, el terme està molt relacionat amb el de dret. A aquest últim concepte li podem atribuir diferents sentits, essent un dels més recurrents el d'ordenament jurídic o sistemes de normes jurídiques.
La relació entre l'ordenament jurídic i la norma és el del tot per la part. És de caràcter quantitatiu. L'ordenament jurídic estaria constituït pel conjunt de les normes jurídiques, estructurades dins un sistema global.
Sovint es confon el concepte de norma jurídica amb el de llei o legislació. Però la llei és un tipus de norma jurídica, tot i que no totes les normes són lleis, ja que també són normes jurídiques els reglaments, les ordres ministerials, els decrets i, en general, qualsevol acte administratiu que comporti obligacions i drets. S'ha d'afegir que constitueixen normes jurídiques les que deriven de les actes i els contractes entre particulars o entre aquests i els òrgans estatals quan actuen com a particulars, sota les prescripcions del dret privat.2019[cal citació]
Últimament en l'elaboració de normes, s'escriuen llistes dels principis inspiradores de la norma.[1]