Northúmbria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al segle xii Henry de Huntingdon. El seu nom reflecteix la seva situació al nord del riu Humber, al nord-est de l'actual Anglaterra. Formava part de l'heptarquia (set regnes) dels anglosaxons i juts, pobles que envaïren Gran Bretanya al segle v, uns setanta anys després d'haver estat abandonada per les legions de Roma. Es va crear a partir de la unió d'altres dos regnes menors, Bernícia i Deira. Va tenir el seu zenit al segle vii, i el seu territori arribà a estendre's fins a les Highlands d'Escòcia al nord i fins a Gal·les, a l'oest, des del riu Humber al fiord de Forth. Durant un temps va pertànyer al Danelaw i estigué governada per reis danesos fins que el rei Egbert de Wessex inicià la campanya el 829 per fer fora els vikings i els northumbris van acceptar Etelstan d'Anglaterra com a rei seu.[1]
Aquest article tracta sobre el regne de l'edat mitjana. Si cerqueu el comtat del nord-est d'Anglaterra, vegeu «Northumberland». |
| ||||
període danès | ||||
| ||||
Bandera | ||||
Regne de Northúmbria dins Gran Bretanya. | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Bamburgh (nord) York (sud) Whitby 55° 00′ N, 2° 30′ E | |||
Idioma oficial | northumbri (dialecte de l'anglès antic) | |||
Religió | cristianisme | |||
Moneda | tyrmisa, saceatta, styca | |||
1r període històric edat mitjana | ||||
Establiment | 653 | |||
Dissolució | 21 de març de 867 | |||
Política | ||||
Forma de govern | monarquia | |||
rei | ||||
• 653—670 (primer): | Oswiu | |||
• 866—867 (últim anglosaxó): | Aella | |||
• ?-954 (últim danès): | Eric el Sanguinari | |||
Restabliment | 867 | |||
Dissolució | 954 |
Actualment, Northúmbria és el nom de la regió nord-est d'Anglaterra i existeix la Universitat de Northúmbria amb seu a Newcastle. El nom també ha estat adoptat per la Junta de Turisme d'Anglaterra per a referir-se al nord-est d'Anglaterra.