cover image

Estat de Nova York

estat dels Estats Units d'Amèrica / From Wikipedia, the free encyclopedia

Nova York (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en anglès) és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà. Amb una població de 20.201.249 (2020), Nova York és el quart estat més poblat del país i el primer del Nord-Est.[1] Tot i que la capital és la ciutat d'Albany, la ciutat més gran és Nova York, amb qui comparteix nom. Per tal de distingir-los, és comú abreujar la ciutat com a "NYC" i precisar "New York State" si es parla de l'estat.

Disambig_grey.svg Per a altres significats, vegeu «Nova York (desambiguació)».
Quick facts: Estat de Nova York, Lema, Símbol oficial, Sob...
Infotaula de geografia políticaEstat de Nova York
State of New York (en) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Coat_of_arms_of_New_York_State.svg
Bandera
NYSCapitolPanorama.jpg
Capitoli de Nova York Modifica el valor a Wikidata

Lema«I Love New York (en) Tradueix» Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialsiàlid de l'est Modifica el valor a Wikidata
SobrenomThe Empire State Modifica el valor a Wikidata
EpònimDuc de York Modifica el valor a Wikidata
Localització
New_York_state_geographic_map-en.svg
New_York_in_United_States.svg Modifica el valor a Wikidata Map
 43° N, 75° O
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlbany Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total20.201.249 (2020) Modifica el valor a Wikidata
 Densitat142,97 hab./km²
Llars7.417.224 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicinovaiorquès, novaiorquesa
Idioma oficialcap valor Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deEstats Units contigus Modifica el valor a Wikidata
Superfície141.300 km² Modifica el valor a Wikidata
 Aigua13,62 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat perllac Erie, riu Sant Llorenç, Long Island Sound, Lower New York Bay, Llac Ontàrio, Riu Niàgara, Llac Champlain i oceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Altitud305 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Marcy (1.629 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorProvíncia de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Creació26 juliol 1788
Organització política
Òrgan executiuGovern de l'Estat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament Estatal de Nova York Modifica el valor a Wikidata
 Governadora Modifica el valor a WikidataKathy Hochul (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialNew York Court of Appeals (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-NY Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS1779796 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webny.gov Modifica el valor a Wikidata
Close

Nova York té fronteres amb els estats de Pennsilvània, Nova Jersey, Connecticut, Massachusetts i Vermont, i les províncies canadenques d'Ontàrio i el Quebec. La seva àrea de 141,300 km² el fa el vint-i-setè estat més extens,[2] però gairebé la meitat de la seva població es concentra a la ciutat de Nova York,[3] i/o a l'illa Long Island,.[4][5] Això fa de la resta de l'Estat, l'anomenat Upstate New York, una àrea majoritàriament rural.

L'Estat de Nova York, doncs, es caracteritza pels contrastos entre la zona urbana més poblada dels Estats Units i vastes àrees naturals de baixa densitat de població, amb serralades com el massís Adirondack o les Catskill, rius com el Niàgara o el Hudson, i els Grans Llacs Ontàrio i Erie. Les ciutats més grans de l'Upstate són Buffalo i Rochester.

Conegut amb el malnom de "Empire State" (Estat Imperi), Nova York és un dels estats més rellevants dels Estats Units, tan des del punt de vista històric, com l'econòmic, el demogràfic o el cultural. A Nova York hi ha quatre de les deu atraccions turístiques més visitades del món,[6] incloent-hi tres a Manhattan i les Cascades del Niàgara; les dues borses de valors amb més capitalització del planeta (Borsa de Nova York i NASDAQ);[7] la major porta d'entrada d'immigrants als Estats Units,[8] i diverses universitats de prestigi global, entre les quals dos membres de l'Ivy League (Colúmbia i Cornell). Havent estat històricament un dels bastions de la indústria manufacturera del país, Nova York s'ha reconvertit en un centre financer i tecnològic del món actual.[9]