Novel·la cavalleresca
From Wikipedia, the free encyclopedia
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles xiv i el xv. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d'aquestes obres.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Novel·la de cavalleries». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 Motiu: cap referència n'avala ni el contingut, ni que siguin gèneres diferents, i també és posat en dubre també en altres versions lingüístiques |
No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Un exemple conegut és El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les de cavalleries).
- Les "novel·les cavalleresques" són, en canvi, històries més modernes, dels segle xiv, xv i xvi que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el Tirant lo Blanc, escrita pel noble valencià Joanot Martorell.