El sistema de numeració ciríl·lica va ser derivat de l'alfabet ciríl·lic, usat pels pobles eslaus del sud i l'est europeus. El sistema va ser usat a Rússia fins al segle xviii, quan Pere el Gran el va canviar pel sistema de numeració aràbiga.
|
|---|
|
|
Nombres enters amb propietats destacables |
|---|
|
|
Altres extensions dels nombres reals |
|---|
|
|
Nombres especials |
|---|
Sistemes de numeració
Àrab, armeni,
àtica (grega), babilònica,
ciríl·lica, egípcia,
etrusca, grega (jònica),
hebrea, índia, japonesa,
khmer, maia,
romana, tailandesa,
xinesa.
|
|
El sistema era pseudodecimal, estava basat en la numeració grega i s'escrivia amb les corresponents grafemes de l'alfabet ciríl·lic. Cada lletra estava assignada a una unitat (1, 2… 9), a un múltiple de deu (10, 20… 90) i a un múltiple de cent (100, 200… 900). Els nombres s'escrivien tal com es pronunciaven, normalment d'esquerra a dreta, amb l'excepció dels nombres de l'11 al 19. Aquests nombres es pronunciaven i escrivien de dreta a esquerra. Per exemple, el 17 es pronuncia sem-na-dzat ('set-més de-deu'), similar al català "setze". Per poder convertir nombres ciríl·lics a Numeració aràbiga o aràbica era necessari sumar totes les figures de què es componia el nombre.
Com que les grafemes de l'alfabet i els símbols numèrics ciríl·lics són idèntics, per distingir uns dels altres els nombres s'escrivien amb un títol o titlo (҃) a sobre; encara que el "titlo" no era precisament un signe diacrític, s'usava com a tal en aquest cas, tal com es pot apreciar en els nombres reproduïts a baix. Així mateix, si el nombre era major de 1000, s'escrivia el signe des milers (҂) abans del nombre, era necessari escriure el signe de miler amb la respectiva lletra de les unitats.
Oops something went wrong:
