Numismàtica - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Numismàtica.

Numismàtica

De Viquipèdia

L'article o secció necessita millores quant al seu format.Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Moneda de plata del segle VI aC encunyada per Cressus, rei de Lídia (561–545 aC).
Moneda de plata del segle VI aC encunyada per Cressus, rei de Lídia (561–545 aC).

La numismàtica (del grec antic: νομισματική i el llatí: numisma), és l'estudi científic de les formes dels diners al llarg del temps. Considerada una ciència auxiliar de la història, és particularment útil en investigacions en història antiga (en particular romana o grega ). També s'utilitza en arqueologia, en particular com a criteri per a datació. Tot i que normalment s'associa a l'estudi de les monedes, aquesta disciplina, també inclou l'estudi de les medalles i medallons. El paper moneda, talons, targetes de crèdit i altres formes de diners, tenen també un cert interès en numismàtica.

A part del seu propòsit científic, la numismàtica és una ajuda preciosa per als col·leccionistes. La col·lecció de monedes s’ha practicat des de l'antiguitat. Per a la majoria de col·leccionistes, l’interès històric en sentit estricte és secundari. Les col·leccions es realitzen amb finalitats d'acaparament o per a interessos artístics, tècnics o culturals, o fins i tot com a simple activitat d’oci. És principalment satisfent les necessitats d’aquest mercat d’aficionats que la numismàtica ha forjat els seus conceptes principals.

En el marc de l'especulació, els inversors i les principals institucions financeres internacionals també s'han interessat pel món de la numismàtica.[1]

Parts de la moneda

Una moneda és una peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts. Les parts de què consta són:[2]

  • Anvers: part principal de la moneda, moltes vegades rep el nom de “cara”
  • Revers: part posterior de la moneda. Molts vegades anomenada “creu”
  • Seca: lloc de fabricació o Data: no sempre en el calendari actual
  • Llegenda o text: informació de qui encunyà la moneda
  • Marca de valor: 1 pesseta, una dracma, etc
  • Camp: part llisa i sense encunyar de la moneda
  • Exerg: línia horitzontal de la part inferior de la moneda que divideix la informació escrita
  • Marca del gravador: qui la va fer i executar el disseny de la moneda
  • Gràfila: banda de punts o guarniment que protegeix del desgast la moneda
  • Llistell: vora al voltant de la moneda per protegir-la del desgast

Història de les monedes a Catalunya

El sistema monetari català fou inicialment monometàl·lic (diners d'argent, després diners d'argent lligat amb coure), i més endavant bimetàl·lic (croat d'argent, florí d'or). La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou (dotze diners) i la lliura (240 diners o 20 sous). Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva. Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la Corona d'Aragó, els sobirans s'esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables.

L'adveniment de Felip V el 1700 no modificà el sistema monetari. Durant la guerra de Successió (1705-14), la major part dels tallers monetaris tradicionals (i algun de local, com ara el de Reus) bateren moneda i foren les darreres emissions pròpiament catalanes; el 1707 es baten els darrers croats barcelonins i els darrers divuitens valencians. A partir del 1708 foren batudes a Barcelona peces de dos rals castellans, anomenades pecetes (peceta) o, més concretament pecetes carolines fent referència a l'arxiduc Carles. Aquesta denominació popular catalana fou la que s'acabà imposant l'any 1868 per a designar la unitat monetària de l'estat. Després de la guerra de Successió, encara es van fer algunes emissions esporàdiques a Aragó (fins al 1719 s'hi bateren dinerets) i a Mallorca, on fou canviada l'heràldica del regne per la castellana (tresetes i doblers de coure i peces d'escut batuts fins al 1724, alguns a nom de Lluís I). També del 1709 al 1713 es bateren a València peces múltiples del diner (sisons i tresetes de coure) a fi de facilitar la retirada del vell numerari. De fet, però, la moneda privativa catalana fou abolida pel decret de Nova Planta i els tallers monetaris aviat foren definitivament tancats. Com unitat de compte, però, el sistema català persistí fins ben entrat el s. XIX.

Les principals consideracions per col·leccionar

  • Tenir en compte el tipus de col·lecció més indicat segons els nostres interessos i economia
  • Decidir la forma d'adquisició de les monedes o bitllets
  • És fonamental, abans d'invertir en moneda/bitllet, invertir en coneixement sobre la nostra afició. S'ha de comptar sempre almenys amb un llibre de referència que cobreixi l'àrea d'interès desitjada
  • Dur a terme la catalogació, valoració i verificació de l'autenticitat de la peça

Catalogació segons la conservació

Monedes

S'ha tenir en compte que aquesta classificació està subjecte a canvis de valoració segons les circumstàncies històriques entorn a l'encunyació de les monedes (i altres defectes de funció similars). D'aquesta manera es troben monedes molts malmeses o bé amb defectes de fabricació que per ser escases o, fins i tot, gràcies a aquests defectes, obtenen un valor més elevat.[3]

  • Sense Circular (S/C): peçes que no han tingut molta circulació en el mercat, però han estat destinades para això. No tenen defectes.
  • Excel·lent Bona Conservació (EBC): no té imperfeccions apreciables a simple vista, però conté les empremtes pròpies d'una breu circulació i alguns petits cops.
  • Molt Bona Conservació (MBC): bona conservació, però ha estat clarament en curs i té més cops i ratllades.
  • Bona Conservació (BC): el seu valor numismàtic arriba a la meitat de la MBC. La circulació i les imperfeccions són evidents i marcades.
  • Regular Conservació (RC): tiene rascades, abonyegaments, relleus desgastats i altres desperfectes d'aquesta mena.
  • Mala Conservació (MC): les llegendes i dibuixos són i o prácticamente il·legibles. El metall ja no brilla i les imperfeccions són grans: esquerdes, abonyegaments grans, erosió del costat, parts trencades u oxidades etc.

Quan una moneda està entre dos categories, s'indica amb una barra inclinada, per exemple: EBC/MBC. S'afegeixen símbols + o - després d'una categoria per indicar caràcters intermedis.

Paper moneda

En qualsevol variant (bitllet, lletra de canvi, xec, cèdula)

  • Sense Circular (S/C). Peça nova que no ha circulat i la conservació de la qual és perfecta.
  • Excel·lentment Ben Conservat (EBC): Molt escasa circulació. Estat de conservació excelent.
  • Molt Ben Conservat (MBC): La circulació és patent en petits plecs i brutícies, però no existeixen esquinçaments ni altres imperfeccions majors.
  • Ben Conservat (BC): Empremtes evidents de circulació, com brutícies, pèrdua de color i petits esquinçaments.
  • Regularment Conservació (RC): Falta fins 1/8 de la superfície original del bitllet. Presència d'esquinçaments, brutícies i forats.
  • Mala Conservació (MC): Il·legibilitat de llegendes i mutilacions greus.

Manipulació de les col·leccions

Per a la correcta manipulació i contemplació de les peces es recomana una sèrie d'estris i objectes:

  • Un tapet de feltre, o material tou similar, on situar les peces durant la manipulació
  • Un àlbum o safata, per guardar i protegir les peces
  • Unes pinces
  • Dues lupes: una, de mida considerable i d'uns 10 augments, i una altra de butxaca
  • Uns sobrets de paper o plàstic, per al transport o per a emmagatzemar les peces repetides en caixes
  • Un quadern de notes, on apuntarem el que ens va costar la peça, a qui i quan la canviem o ens la van regalar, l'estat de conservació, raresa, etc
  • Una bona llum blanca perquè no ens distorsioni els colors
  • Un armari o calaix per guardar els sobres i cartrons

Vegeu també

Referències

  1. És el cas, per exemple, del banc suís UBS, que ofereix diversos serveis en el camp numismàtic, inclosa la venda de monedes: UBS Numismatics.
  2. Montaner Amorós, Juan. Curso de numismática : las monedas españolas a través del tiempo. València: Expo galería, DL 2007
  3. «Wayback Machine», 15-07-2013. [Consulta: 19 novembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numismàtica

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Numismàtica
Listen to this article