Offa de Mèrcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Offa fou el rei de Mèrcia des del 757 fins a la seva mort el 796. Era fill de Thingfrith i descendent directe d'Eowa de Mèrcia. Offa aconseguí el tron després de la guerra civil que el va enfrontar amb Beornred, successor del rei Æthelbald de Mèrcia, qui va ser assassinat. Un cop en el poder, Offa va ampliar la seva àrea d'influència sobre el Regne de Kent i el Regne de Sussex. Cap al 780 controlava la majoria del sud d'Anglaterra, aliant-se amb Beorhtric de Wessex. També va esdevenir senyor d'Ànglia de l'Est executant el rei d'aquestes terres Etelbert II d'Ànglia de l'Est a qui va ordenar decapitar el 794.
Retrat d'Offa en una obra de Mateu de París | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII |
Mort | 29 juliol 796 Bedford |
Causa de mort | Decapitació |
Sepultura | Bedford |
Rei de Mèrcia | |
757 – 29 juliol 796 ← Beornred – Ecgfrith de Mèrcia → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Família | Iclingues |
Cònjuge | Cynethryth |
Fills | Ælfflæd, Etheldritha de Crowland, Æthelburh (en) , Ecgfrith de Mèrcia, Eadburh (en) , Eadburh de Mercie |
Pare | Thingfrith (en) |
Molts historiadors consideren Offa el rei anglosaxó més poderós, només per darrere d'Alfred el Gran. Els seus dominis es van estendre per tota Anglaterra excepte per les terres de Northúmbria, tot i que va donar la seva filla Ælfflæd en matrimoni al rei Æthelred I de Northúmbria. La seva política d'expansió va iniciar el procés d'unificar els diversos regnes d'Anglaterra, si bé sembla que les accions d'Offa no estaven pas inspirades en la visió d'un únic regne anglosaxó, com en el cas d'Alfred el Gran, sinó més aviat en una gran ambició de poder.[1]